4 de
juliol.
gran festa
als estats units.
celebració
de la independència.
deu ser una
cosa bona això de la independència, sinó no ho celebrarien tant.
de fet, hi
ha cap país al món que després d’aconseguir la independència decidís retornar a
l’estat anterior? no em sona.
aleshores,
si la independència és una cosa tan bona, tan satisfactòria i tan preuada per
tothom, per què s’ha de justificar? cal una justificació per voler ser feliços?
o per voler ser lliures? alehores per què ha de caldre una justificació per
voler ser independents?
de fet, s’hauria
d’esperar que tots els països demanessin la independència. per què alguns
països no la demanen? és que no la volen? potser les nacions que tenen un
problema són aquelles que no demanen la independència.
potser no
la volen perquè reben subsidis i ja els va bé així. o potser perquè se senten
amenaçats. o potser només és perquè no hi han pensat mai en organitzar-se per
demanar-la. o no els han deixat pensar mai en el bé que estarien si fossin
independents. de fet, els costos d’organitzar accions col·lectives d’aquesta
magnitud són molt grans sempre, i molt sovint prohibitius. només es poden
compensar quan les situacions són extremes.
aleshores, el
fet que un país arribi al punt d’organitzar-se i demanar la independència de
manera ordenada ja és garantia de que la societat ho té molt clar, i això és la
única justificació que penso que és necessària.
2 comentaris:
Aquest costum tan català de jsutificar-nos per tot, de demanar l'aprovació de tothom i de mirar de quedar be és un dels principals obstacles que ens posem nosaltres mateixos.
llavors si un dia ens fem independents aquest dia serà festa? quina festa haurem de treure a canvi?
Publica un comentari a l'entrada