stardate: estratègia dominant

finalment sembla que els nostres líders polítics es posen les piles. a l’últim moment, del termini que ells mateixos s’havien proposat, faran una demanda formal de referèndum a l’estat.

tot apunta a que rajoy no l’acceptarà. per això ja s’estan pensant alternatives, com ara unes eleccions plebiscitàries. però el meu argument d’avui hauria de convèncer al rajoy de que si vol que les coses li vagin millor el que ha de fer és deixar que el mas organitzi un referèndum. fins i tot, encara que el mas no li ho demani, oferir un referèndum sobre la independència després de la mani de l’any passat seria un gest intel·ligent per part de rajoy.

quan el mas li ho demani, el rajoy té dues opcions: 1) donar-li permís, i 2) no donar-li permís.

si no li dona permís, ens quedem tots tal com estem. els catalans esperant que els nostres líders pensin quines alternatives tenim per tirar endavant. i el rajoy amb el problema català sobre la taula.

si li dona permís poden passar dues coses: 1) el resultat és un si majoritari o 2) el resultat és un no majoritari (és molt difícil que es donin empats quan vota tanta gent).

si surt un no majoritari, aleshores tots els independentistes podem agafar unes bones vacances perquè ja no hi haurà res a fer. si la gent diu que no vol la independència ens quedarà entomar tota la merda que ens envii l’estat o exiliar-nos.

si surt un sí majoritari, aleshores bàsicament res canvia: els independentistes seguim reclamant un estat propi sabent que som majoria, igual que ara, però amb uns números oficials. i seguirem esperant que els nostres líders polítics es posin les piles. i el rajoy seguirà mirant-se el problema català que té sobre la taula.

vist així, és clara que si rajoy permet el referèndum té possibilitats de millorar a seva situació, i en qualsevol cas no la empitjorarà, ja que: si guanya el no estarà clarament millor que com està ara (es lliuraria del problema independista). i si guanya el sí, estarà igual que com està ara que és exactament igual que si no permet el referèndum.

per tant el millor que pot fer és acceptar un referèndum i esperar que surti el no (amb els seus poders de campanya segurament no és tan difícil). una estràtegia que és la millor, independentment del que facin els altres en teoria de jocs s’anomena estratègia dominant. quan un té una estratègia dominant, està clar que el millor que pot fer és fer-la servir. a què espera el rajoy?