stardate: consultes populars

vinculants 

si els governants estan obligats per llei a complir el mandat resultat de la consulta aleshores direm que la consulta és vinculant. en cas contrari, la consulta només és un instrument de recollida d'informació sobre el que pensa o vol la gent.

els estats més democràtics entenen que els resultats de les consultes populars els comprometen, és a dir, que estan obligats a portar a terme allò que els dicta el resultat de la consulta. aquesta obligació pot ser legal o moral. 

si l'obligacíó és legal es diu que el resultat de la consulta és vinculant. el govern no té altra remei que fer allò que ha estat proposat pel resultat de la consulta, encara que si no hi està d'acord sempre pot endarrerir-se amb excuses de procediment.

l'obligació és moral quan el governant es sent compromès a fer allò que li demana la gent. no hi ha cap llei que l'obligui, però la responsabilitat que ha assumit com a governant, o potser només raons purament electoralistes, l'empenyen a portar a terme allò que la gent ha triat a les urnes.

els estats on els governant no interpreten com a compromisos els resultats de les consultes populars són menys democràtics, perquè clarament (i explícitament) els governants passen del que els demana l'electorat.

en alguns estats el resultat de la consulta es considera vinculant o no depenent del nivell de participació que hi ha hagut. per exemple, a portugal, amb una participació mínima del 50 per cent el govern es veu obligat a seguir el mandat del poble, i en canvi si la participació és menor, legalment no té perquè fer-ho. això és lògic, perquè les decisions col·lectives és normal que es prenguin per grans majories.

origen

les consultes populars poden ser proposades pels governants o pel poble.

als governants els interessa saber què pensa i què vol la gent. i per això proposen consultes. la proposta de consultes per part dels governants és senyal de l'interès dels mateixos governants sobre les preferències de la gent, i això és senyal de bona qualitat democràtica. com més consultes proposin, més i millor informació tindran els governants sobre el que pensa i vol la gent, per tant seran capaços de portar a termes polítiques més adequades als interessos de la població. les consultes iniciades pels governants poden ser vinculants o no. en qualsevol cas, la qualitat democràtica sempre es podrà mesurar pel compliment del mandat resultant de la consulta per part dels governants.

les iniciatives legislatives populars (ILP) són l'instrument que permet al poble proposar una consulta. un grup de gent que té interès en proposar un cert tipus de política recull un nombre de signatures de suport amb les que demana al govern que organitzi una consulta popular concreta. el nombre mínim de signatures necessari per garantir que la demanda sigui considerada pel govern és diferent en diferents estats. les iniciatives legislatives populars també poden ser vinculants o no vinculants. és a dir, en alguns països quan una ILP es presenta amb les signatures corresponents els governants estan obligats a portar a terme la consulta proposada. i en altres països, els governants sempre tenen la possibilitat de passar-se pel forro la demanda formal d'una ILP. clarament, la convocatòria de les consultes populars reclamades amb les ILP és una senyal de la qualitat democràtica dels estats. 

les consultes populars convocades com a resposta a una ILP també poden ser vinculants. i com en el cas anterior, el compromís dels governants amb el mandat resultant de la consulta pot ser legal, moral o  inexistent, depenent de la qualitat de la democràcia de l'estat en qüestió.

conclusió

hi ha un ampli ventall d'opcions alhora de definir les consultes o referèndums que volem. com més restriccions hi posem menys podrem gaudir de la democràcia. però el que està clar és que les restriccions no venen imposades amb les definicions. les restriccions les triarem nosaltres només si volem una democràcia pobre.