divendres, de maig 31, 2013

stardate: aquella pregunta, aquella resposta



aquesta història va passar fa anys, molts anys. jo tenia un dubte i vaig preguntar a un company de despatx que em portava molt avantatge: en anys, en feina, ... per cert, ell era un jueu ortodoxe molt practicant, i sovint quan entrava al despatx me'l trobava disfressat i resant. aquesta informació l'afegeixo encara que no tingui res a veure amb el fil de la història, o potser sí. la pregunta va ser:

quan envies un sobre, l'adreça del destinatari l'escrius a mà o la imprimeixes?

la pregunta demostra que fa molt temps que va passar: normalment ara ja no enviem documents en sobres. ara s'envia quasi bé tot per email. la pregunta també demostra lo jove, innocent i gilipolles que era jo en aquella època. per cert, no hi ha cap garantia de que amb el temps hagi millorat.

clarament no hi ha cap raó per la qual hauria de dedicar un apunt del blog a aquesta pregunta. al revés. potser per vergonya, més valdria que no ho expliqués. però la resposta que em va donar va ser tan bona, que per ella sí que val la pena explicar tota la història.

depèn. si envio alguna cosa perquè m'ho han demanat ho faig a mà i ja va bé. però si amb l'enviament estic demanant alguna cosa a algú, aleshores imprimeixo les adreces.

potser per molts aquesta resposta no és res més que sentit comú. però en aquell moment jo vaig pensar que potser la resposta la va trobar al talmud.  és clar! pensa en la persona que reb el sobre. si sap que conté alguna cosa que vol, l'obrirà sense ni tan sols fixar-se en el que hi diu. en canvi, si jo vull que la persona es miri el sobre amb carinyo i que faci cas del que hi diu, he de procurar fer una bona presentació. he d'assegurar-me que el paquet queda prou elegant i seductor per tal de garantir que l'operació tindrà un bon fi, i sobretot evitar que acabi dins la paperera sense que s'hagin fixat gaire en el que hi havia.


i encara més. aquesta resposta es basa en un principi que penso que és vàlid per un munt de coses i casos de la vida. cada vegada que demanem alguna cosa, hem d'esforçar-nos al màxim per assegurar el màxim d'atenció i de resposta dels altres. en canvi, quan estem responent a una demanda, no cal que perdem el temps amb floritures.

3 comentaris:

pons007 ha dit...

per això quan demano ajuda em poso la camisa més escotada...

nyap ha dit...

Doncs a mi em passa just a l'inrevés, si rebo un sobre escrit a mà m'encurioseix més descobrir el seu contingut. Potser es que em faig gran.

kika ha dit...

pons007, exactament! bona estratègia!

nyap, potser l'exemple meu està passat de moda!