a la vida podem trobar-nos en situacions de molta necessitat (econòmica sobretot, però no necessàriament) o de suficient abundància. i alhora podem estar en una societat amb un teixit que afavoreix la confiança (entre la gent mateixa i també entre la gent i les institucions: polítiques, econòmíques, ...) o en una societat definida per la manca de confiança.
la millor combinació clarament és aquella situació en la que tenim de tot en abundància i estem en una societat que afavoreix la confiança. és la situació que sempre hauriem d'intentar aconseguir . però no serà sempre possible, ja que no depèn de nosaltres.
ens podem trobar ens situacions en les que tenim de tot i en abundància però estem en una societat que és caracteritza per la manca de confiança. això implica una vida satisfeta en termes materials, però incòmoda en termes socials. la manca de confiança ens faria viure amb recels constants. encara que tinguéssim de tot no seria del tot agradable.
també ens podem trobar en situacions en les que patim moltes necessitats però la societat afavoreix les relacions de confiança. és una època millorable, ja que la sensació de patir necessitats no és agradable. de totes maneres si entre la gent i també amb les institucions es respira un clima de confiança, aquesta etapa que s'espera que sigui temporal es pot passar de manera menys costosa. la confiança ens fa pensar que entre tots ho farem tot, avui per tu i demà per mi, ..., les actituds derivades de la confiança alleugereixen el cost de les necessitats.
finalment ens podem trobar en situacions de molta necessitat i en les que la societat es caracteritza per una manca de confiança. aquesta és la última de les combinacions possibles i és la més indesitjable. no té res de bo. per tant, sempre que ens hi trobem hauríem de fer tot el possible per fugir-ne. canviar el que sigui per tal de modificar la situació. però aquest canvi només seria efectiu si ho fes tothom alhora, i això és molt difícil.
jo diria que la societat actual està en aquesta última situació, i que la previsió és que hi estarem bastant temps.
|
|
abundància
|
necessitat
|
|
confiança
|
 |
 |
|
desconfiança
|
 |
 |
9 comentaris:
Estàs brillant darrerament entre teories i sermons...
Esperem que duri ben poc...
(la situació vull dir, no la teva inspiració!)
;-)
va vinga, que com diria el del APM "al loro! que no estamos tan mal!"
quedem-se amb les primeres, i no perdem més del que és necessari
Ha existit mai un moment en què la societat hagi experimentat un bon clima amb relacions de confiança?
Molt bona!, per fer-la córrer! (aquesta teroria)
Tota la raó del món!!!
Penso que la confiança només es pot donar amb la gent del nostre entorn més immediat. I amb les estructures estatals actuals, ens governen desde centenars de kilòmetres de distància uns personatges que no tenen res a veure amb nosaltres.
si que estem en el pitjor dels cassos, xò llavors, només podem millorar, oi? ens ho haurem de creure, xò em sembla que, o ens hi posem o continuarem moooolt de temps.
Publica un comentari a l'entrada