alhora podem tenir la sensació de felicitat, de benestar, de saber-nos contents; o podem tenir una sensació de patiment, de malestar, de tristesa.
la millor combinació clarament és aquella situació en la que avancem i a més estem contents. és la situació que sempre hauriem d'intentar aconseguir. però no serà sempre possible, ja que no tot depèn de nosaltres mateixos.
aleshores, ens podem trobar ens situacions en les que sabem que no avancem però ens ho estem passant molt bé. és una situació millorable, però de tant en tant és acceptable, al menys temporalment. no cal estar patint constantment per avançar, encara que potser sí que cal patir quan ens adonem que fa molt temps que estem estancats.
també ens podem trobar en situacions en les que sabem segur que estem avançant encara que l'esforç que hem de fer servir per avançar sigui molt costós. són èpoques que les podríem considerar com inversions. decidim passar-ho una mica malament, sabent que és una situació temporal i convençuts de que això ens permetrà estar millor en una etapa propera.
finalment ens podem trobar en situacions en les que sabem que no avancem i som conscients de que ens ho estem passant malament. aquesta és la última de les combinacions possibles i és la més indesitjable. no té res de bo. per tant, sempre que ens hi trobem hauríem de fer tot el possible per fugir-ne. canviar el que sigui per tal de modificar la situació. a vegades el difícil és adonar-nos de que ens trobem en aquesta situació perquè quan les coses estan tan fotudes sovint no estem per filosofades. però hi ha un truc: preguntem-nos si estem avançant i preguntem-nos si estem contents. són dues preguntes fàcils. si contestem que no a totes dues, aleshores és quan ens hem de preocupar.
(dedicat a la meva filla adolescent!)
avancem
|
estancats
|
|
contents
|
 |
 |
patim
|
 |
 |
5 comentaris:
No sé si la teva adolescent llegeix el que publiques, però hauria de fer-ho. Normalment no volen ser aconsellats, són massa espavilats ells, però almenys pot recordar uns anys després que això és cert i que hi han coses que costa molt de canviar-les.
Per sort no he tingut que contestar que no, ara inclús estic més tranquil.
M'agrada moltíssim. I què t'ha dit? Segur que li haurà costat processar-ho, de vegades escolten a mitges, xò en el seu interior aquestes coses van quedant.
M'has fet pensar en quin moment estic jo ara! Segur que tots ens ho podem repensar un moment i reubicar-nos de nou.
un bon exercici explicatiu dels nostres estats d'ànims sovint ambivalents i contradictoris ....un hurra per tu! jo també espero que la teva filla ho llegeixi! Bon cap de setmana!
La vida és curta i en canvi promou bastantes rebel·lions que ens la fan malbé.
No sempre les rebel·lions espatllen les coses, però sí que fereixen els entorns de qui es rebel·la, perquè cadascú té el seu temps i no sempre es coincideix.
La vida és complicada.
Per a adolescents i adults!
Gràcies, m'has recordat clara i sintèticament que quan estem encallats i patint, cal posar fil a l'agulla i sortir corrents!
Cap a on?
;-)
Publica un comentari a l'entrada