divendres, d’abril 05, 2013

stardate: m'encanta ...

... la gent com el federer. quan juga no fa cap gest de dolor, ni de patiment, ni d'esforç. tampoc fa cap senyal d'ostentació quan guanya punts ni partits, ni manifestacions de derrota quan els perd. juga a tenis com si no li costés gens, i ho guanya tot de la mateixa manera. en contraposició amb la gent com el nadal, que no pot jugar sense fer gestos d'esforç i crits de dolor, i senyals de grans emocions positives quan guanya els punts i negatives quan els perd.

... la gent com el jordi basté. quan parla per la radio ho fa tant naturalment que dóna la impressió que està a casa seva preparant el dinar o fent qualsevol altra cosa. durant les entrevistes acompanya el fil de l'entrevistat. l'espontaneitat que demostra ens fa creure que tot el  que diu és de collita pròpia i que a cada moment està canviant el guió que li han preparat. a les entrevistes fa el doble joc de seguir el fil de l'entrevistat i alhora portar la conversa cap a on li interessa a ell. en contraposició a la gent com el manel fuentes, que sembla que ho tingui tot escrit. segueix el guió al peu de la lletra, i fa pensar que si no hi hagués guió no sabria que dir. a les entrevistes es nota molt: sovint fa les preguntes tal com li venen al guió i no s'adona que no lliguen amb les respostes que el convidat està oferint.

... la gent que quan es posa a escriure un llibre fa servir el mateix estil que quan parla. que s'atreveixen a mostrar-se tal  com son fins i tot a través dels personatges que ficció que s'inventen. que son prou valents com per mostrar-se ells mateixos a través d'històries fantàstiques. que no intenten disfressar-se de res, ni en la seva aparença ni el seu llenguatge. en contraposicíó als que s'inventen caràcters i personatges que potser reflecteixen aspiracions mai satisfetes. i als que recarreguen el llenguatge utilitzant paraules i composicions poc o gens habituals, amb la intenció de demostrar una capacitat intel·lectual que potser no tenen.


5 comentaris:

joan gasull ha dit...

la naturalitat és un do que no tothom té ni exerceix. I és un gran do.

Pais secret ha dit...

Estic d´acord amb tu en el tercer punt. Sobre el primer no puc dir gaires res, no sóc d´esports, però potser hi té a veure una mica l´apassionament mediterrani, no?
(ara que ho recordo, les russes Déu n´hi dó quines sopranos, no vols dir que és una moda o una tàctica això de cridar?)
I amb en Basté no puc, és superior a mi. No l´aguanto.
:-)

rits ha dit...

A mi tb m'encanta el Federer, per tot el que expliques, tb. I també m'agrada la gent que escriu tal i com és. Per tant, em sembla que li hauré de donar una oportunitat al Basté.

Joana ha dit...

Totalment d'acord en el tercer punt. El Federer m'agrada, com dius, ho fa fàcil. Sobre en Basté, doncs no he pogut mai amb ell.

el paseante ha dit...

El Federer és com el Lendl. Pura elegància. El Basté tampoc no m'entra massa. I completament d'acord amb el teu darrer apartat.