una vegada
em van fer explicar la feina dels economistes a un grup d'estudiants de
secundària. mentre pensava que els diria vaig arribar a la conclusió que,
encara que no ho sembli, la feina dels economistes és bàsicament prendre
decisions. i per això una bona economista és aquella persona que sap prendre
bones decisions. per això cal tenir en compte tots els recursos disponibles i
totes les possibles conseqüències de cada acte. aquesta mena d'aprenentatge
serveix per qualsevol situació de la vida.
a vegades
ens pot semblar que les nostres conclusions són estranyes, potser no
compartides, i per això dubtem de si són equivocades. avui m'he trobat amb una
cosa que m'ha fet pensar que potser les meves conclusions no eren tan errades. és
això:
http://blogs.wsj.com/ideas-market/2013/03/19/introducing-ask-emily-by-economist-emily-oster/
diu:
és un bon moment per tenir un fill? hauria
de tenir una assistent de la neteja? el cap m'ofereix fer hores extres, les
hauria d'acceptar? seria més feliç vivint a londres? el meu home hauria de fer el
llit? els meus pares volen viure a casa meva, és una mala idea o és una idea
terrible?
quan intentes respondres a preguntes com
aquestes, l'economia pot no ser la primera cosa que se t'acud. però potser ho
hauria de ser.
sóc una professora d'economia de la
universitat de chicago booth school of business. també sóc la filla de dos
economistes, i estic casada amb un economista. prendre decisions sobre
qualsevol cosa de la vida tenint en compte bons principis d'economia per a mi és
natural. pregunta'm: nens, marits, mullers, treball, feines de la casa, a què
dedicar el temps. estic disposada a optimitzar la teva vida.
em sembla
molt millor que un psicòleg o un coach!
5 comentaris:
Això son els mateixos economistes que ni ells mateixos saben per a què serveixen i s'inventen que serveixen per alguna cosa...
pons007, vaja, veig que aquesta vegada no estàs gens d'acord amb mi :-)
n'hi han de molt bons i alguns que haurien d'estar sempre sota vigilància
Tens hora?
M'agradaria consultar-te algunes decisions importants...
;-)
joan, menys mal que algú m'enten!
mar, ha, ha, ha, ja saps que per tu sempre tinc hora, sort que tu per mi també sempre en tens! :-)
Publica un comentari a l'entrada