diumenge, de març 31, 2013

stardate: no és això




me l'he trobat de cop, escoltant el meu amic el mar. no recordava que era allí. i un cop més m'ha posat la pell de gallina i m'ha fet venir llàgrimes als ulls. potser inclús més que altres vegades. perquè és tan actual... que potser hauríem de fer-la servir d'himne. és tan perfecte, que estaria molt bé com a himne. però fa ràbia, fa molta ràbia que encara estem així.

companys, no és això

no era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

no és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

no és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
i esperem, ben segur que esperem.
és l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això. 


3 comentaris:

Pais secret ha dit...

És tristíssim que sempre hi hagi motius per cantar-la, però no per això cal aturar-nos, és el que pretenen. Els ho posaríem massa fàcil. I no és això.

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Agnès S. ha dit...

No cal estar gaire sensible perquè aquesta cançó faci caure unes llàgrimes...
:-)