divendres, de març 29, 2013

stardate: i què passa si no ens independitzem?





per poder decidir de manera racional si la independència val la pena o no, hem de poder comparar que passaria si marxem amb el que passarà si ens hi quedem:

deute públic: diuen que si fem una separació negociada haurem de pagar la part del deute de l'estat que ens toca a més del deute de la generalitat. ara bé, si no volen negociar la separació, no haurem de pagar res del deute de l'estat. en definitiva, no sabem segur quina part ens tocaria pagar si marxessim, el que sí sabem segur és que si ens quedem l'haurem de pagar tot. pitjor que això no pot anar.

l'accés al crèdit internacional:  diuen que si ens independitzem serem tan miserables que no tindrem cap accés al credit internacional. però i ara? en tenim d'accès? espanya veta i prohibeix tot tipus d'accés de les autonomies al credit internacional.

fons de pensions: en els anys de bonança es va fer una reserva de diners de la seguretat social per pagar les pensions de les generacions dels booms. aquests diners serien part dels actius que s'haurien de repartir en una separació negociada, però resulta que amb el temps aquests diners s'han convertit en títols de deute pública. res a guanyar i res perdre.

europa: alguns ens fan creure que deixar de ser membre de la unió europea pot ser un desastre. ser independents fora d'europa ho hem de comparar amb ser part d'espanya dins l'europa actual. el cert és que últimament les gestes de la unió europea no són per tirar cohets. és cert que espanya pot vetar l'entrada de catalunya com a membre de ple dret de la unió europea. però europa és més que això. i espanya no pot fer-nos fora de l'espai schengen, ni de l'euro. posats a comparar, potser estaríem millor en un escenari de democràcia i llibertat com suïssa que a dins l'actual unió europea.

diferents cultures: quan en un país hi conviuen diferents cultures és difícil poder acontentar a tothom tractant a tothom per igual. el problema en aquest cas s'agreuja quan el comportament de l'estat és hostil. per exemple, la llengua no és un problema en cap país del món. cadascú té la seva i la fa servir normament. aquí sí que ho és un problema. però només és un problema perquè som a espanya. si fossim fora no ho seria.

hem de comparar l'escenari incert d'una catalunya independent amb un escenari cert d'un estat a qui no li interessa gens catalunya.







encara més arguments del col·lectiu wilson

2 comentaris:

joan gasull ha dit...

totes les pors independentistes s'esfumen veient el comportament del colonialisme arcai que ens governa.
Ja hi hauriem de ser, pitjor no ens pot anar.

Elfreelang ha dit...

jo ja estava convençuda d'abans ....ens cal com l'aire per seguir sent el ser independents i tenir un estat català,,,,vist el vist pitjor no ens anirà....