divendres, de febrer 01, 2013

stardate: el jardí

quant temps tens? tens pressa?
no, no tinc pressa.
doncs així t'ensenyaré el jardí.

en un cert punt atura el cotxe i em senyala la muntanya del davant: 
és el meu jardí.

a la falda de la muntanya hi ha una vinya, tota rodejada de boscos.

la vinya és un coster que s'adapta perfectament a la pendent capritxosa de la muntanya.
els ceps estan tots en fileres ben arrenglerats. 
te'ls miris d'on tels miris, sempre es veuen posats en fileres perfectes.

la seva filosofia: no llaurar la vinya.
hi deixen créixer totes les herbes que van sortint. 
les lavandes, les farigoles, les rudes, .... no havia sentit mai unes olors tant intenses.
cada una fa la seva aportació als raïms. 
només de tant en tant fan una selecció (manual) d'herbes, 
perquè l'ecosistema sempre estigui equilibrat.

la història que m'explica, com havia començat tot, el que han anat construït amb els anys, el que han après, el experiments que encara fan, ... fa que em passi el matí volant.

em porta muntanya amunt, explicant-me totes les varietats de sòl, totes les varietats de ceps, i quan arribem al cim em quedo bocabadada. a l'altra banda de la muntanya hi ha una vista espectacular: al fons la serra del montsant, sencera, majestuosa, i al davant seu una bona part del priorat... on es poden distingir molts dels altres jardins: les altres vinyes, sempre ben dissenyades i rodejades de bosc.

no  faig cap foto, penso que una foto no podria recollir tot el que m'estava passant.
després em deixa provar el vi, i allí si que hi trobo allò que recull tot el que he vist i sentit dalt de la muntanya.




6 comentaris:

Pilar ha dit...

A les meves contrades llauren les vinyes, no obstant això els voltants fan olor a les roses que planten tot encerclant-les.

Pais secret ha dit...


El conec.Només quan algú viu la terra així, amb passió, pot destil·lar-la d´aquesta manera.



mar ha dit...

Quin plaer poder viure aquestes aventures!
;-)

kika ha dit...

Pilar, els jardins del penedès!

Pais secret, ei! te'ls coneixes tots tu, eh? em podries passar recomanacions? :-)

mar, quan menys t'ho esperes... anem-hi?

Pais secret ha dit...

Tots no, quatre o cinc, i dos d´ells n´has fet esment tu ;-)

(i conèixer vol dir admirar i haver-hi compartit algun matí, no són pas amistats)

Per aquí dalt també n´hi algun d´aquests ;-)

el paseante ha dit...

Amb gent que cuida la terra d'aquesta manera, encara no està tot perdut.