dimarts, de gener 15, 2013

stardate: blanc i negre



aquest és el títol que em sugereixen els llibres que he llegit durant aquestes últimes vacances. de cada característica que li trobo a un, a l'altre li trobo l'oposada. això no ho sabia abans de llegir-los, però la veritat és que ha resultat una bona combinació.

el primer va ser una lectura lenta i pesada. hi havia molta informació històrica. sovint jo ignorava els contextos històrics i això feia que no entengués gairebé el que estava passant. estava escrit en un llenguatge molt culte, massa pel meu gust. sovint em trobava amb paraules que no entenia. per això em va costar molt acabar-lo. de fet, en més d'una ocasió vaig pensar en deixar-lo a mitges. potser la segona meitat se'm va fer una mica més lleugera, i per això vaig continuar. ara em sento satisfeta d'haver-lo acabat, però no crec que el torni a llegir mai més.




el segon va ser una lectura lleugera i entretinguda. en un sentit relacionada amb esdeveniments actuals, dels que tots en tenim coneixement. però de fet no calia saber res de res per entendre la trama. estava escrit en un llenguatge molt col·loquial. de fet, li convenia una bona revisió ja que hi havia massa errors tipogràfics. això em va sorprendre, perque aquest llibre ha guanyat un premi, i per tant és d'esperar que bastantes persones se'l van llegir abans de publicar-lo. des que el vaig començar no el podia deixar. m'el vaig acabar en un parell de dies. em va fer riure molt. tanmateix, tampoc crec que me'l torni a llegir.



1 comentari:

Olga Xirinacs ha dit...

M'agraden aquests comentaris. Denoten una lectora crítica, sense por d'explicar el que llegeix.
I sí, d'acord que no hi ha respecte pels lectors quan es presenta un text descurat, i més encara si té premi, que significa jurat, editorial, corrector... Començant pel propi escriptor, que es creu escriptor i no sap l'ofici. Algú li hauria de dir, ¡ui! això sí que és difícil.
Salut sempre.