diumenge, de gener 13, 2013

stardate: en la casa





em va sorprendre. vaig trobar que era una història estranya. i per això em va tenir concentrada des del començament. perquè hhi havia de posar tota la meva atenció si volia entendre que estava passant. no podia deixar-me cap detall si no volia perdre el fil.

un que vol entrar en una casa, per veure una familia d'aprop. ell té un munt de motius i raons per fer-ho. però no convenç. no es fan aquestes coses. un altre que esta conveçut que aquestes coses no es fan, no només l'anima sinó que també s'hi sent atrapat. una altra que d'entrada és la que hi posa seny, al final s'hi involucra del tot.

potser la història no és tan estranya. potser això ho hem fet tots. no sé quan normal deu ser el sentiment de voler entrar a les cases dels altres, i fer coses per tal d'aconseguir-ho. el que sí sé és que a mi m'ha passat. i ho he fet. potser no en vaig ser conscient durant tot el procés. però un cop aconseguit m'he adonat de que tot 'allò' ho havia fet només per poder veure'ls d'aprop, per poder veure'ls per dins.

5 comentaris:

miquel ha dit...

Si cada dia entrem a les cases dels altres...
Em va semblar una peli magnífica amb diversos nivels d'implicació possibles per part de l'espectador.
Has vist la taula rodona que vaig penjar el dia 10 al bloc?

Ferran Porta ha dit...

Més enllà de les ganes que podem tenir, o no, de "visitar" cases d'altri, la pel.li em va agradar tant com esperava. La sabia estranya, per l'argument, i la seva estranyesa em va enganxar.

kika ha dit...

miquel, molt bo el video de la taula rodona, gracies!!!

Ferran, si, si, la peli té això que dius, però la meva sorpresa després va ser descobrir-me a mi mateixa estratègies per entrar a les cases d'altres... llavors potser la peli ja no semblava tan estranya...

Anònim ha dit...

Tercer bloc que em trobo que em recomana aquesta peli. No si, al final l'haurè de veure xD

kika ha dit...

pons007, doncs, sí. val molt la pena, per la bona estona que fa passar i per lo que fa pensar després.