dijous, d’agost 23, 2012

stardate: flors




una conversa de fa temps em va fer adonar del bonic que és regalar flors. no cal dir que encara és més bonic que te les regalin. des d'aquell dia que he regalat moltes flors. a persones diferents. per motius diferents. normalment vaig a la floristeria i demano un ram del que sigui, que triin elles. i sempre surto amb un ram bonic. suposo que costa fer un ram de flors que no agradi.

també des d'aquell dia em regalo flors a mi mateixa de tant en tant. aquestes les compro al mercadillo. ramets dels baratos, d'aquells que tenen només un tipus de flor. aquests sí que els trio jo, però amb poc criteri.

a partir d'ara tot serà diferent.

he llegit "el llenguatge secret de les flors" de Vanessa Diffenbaugh. al començament el vaig trobar una mica espès. de fet el vaig haver de començar dues vegades, perquè a la primera no va funcionar. però després d'unes quantes pàgines lentes, la cosa es va engrescant. i vaig acabar totalment enganxada. em va agradar molt. em va ensenyar moltes coses interessants. entre elles el llenguatge secret de les flors.

al final del llibre hi ha un diccionari de les flors i el seu significat. encara que hi ha moltes flors que no conec el puc fer servir igualment.

ara cada vegada que vulgui regalar una flor, primer pensaré quin tipus de sentiment li podria anar bé a la persona que l'ha de rebre. i buscaré al diccionari la flor que millor li pugui anar.

i per a mi, m'hauré d'auto-analitzar i descobrir quin tipus de sentiment m'escau en cada moment. quan tingui decidida la flor adient, potser hauré d'anar a la floristeria en comptes del mercadillo. serà més car, però si funciona, igual val la pena.



11 comentaris:

fanal blau ha dit...

No l'he llegit, però quan el vaig veure em va atraure l'atenció.
M'encanten les flors, regalar-les, regalar-me'n.
Crec que sempre proporcionen un regal en positiu!
Potser que me'l regali, oi?
:)
Una abraçada, kika!

DooMMasteR ha dit...

N'estic segur que sí, que si que ens afecten d'alguna manera. Les grandaries, els colors, les olors i les formes segur que transmeten més coses de les que pensem :-)

M'hauria d'haver fet jardiner...

kika ha dit...

fanal, jo crec que faries molt bé regalant-te'l... tinc la impressió que t'agradarà.

DooM; jardiner? tant així t'agraden? doncs, vinga! encara hi ets a temps!

Joana ha dit...

Mira que l'he tinggut de vegades a les mans i al final no l'he comprat, però ara em sembla que l'aniré a buscar

rits ha dit...

Què bonic!
tot el que expliques que fas, les flors, el llibre! preciós el detall. I tant que si, regalar-se flors tb és ben important.

M'apunto el llibre. M'ha encuriosit.

Martulina Divina ha dit...

Al final me l'hauré de llegir, sempre ha estat allà, però li han passat altres al davant. Li donarem una oportunitat després del teu post.

mar ha dit...

Doncs a mi que m'encanten les flors, crec que serà una bona lectura!
Petons i abraçades!

penyabogarde ha dit...

els bogardistes tambñe som trekkies, raó de pes per que vinguis a visitar-nos i a fer comentaris per fer més gran la familia boggie!

fra miquel ha dit...

Jo procuro tenir flors a casa tot l'any. Potser ara a l'agost és l'únic mes que no en compro. Es fan malbé més de presa i també per què no vaig tant al mercat, o està la meva florista. No cal comprar flors cares. Les clavellines és el que més agafo. Canvio de color o també, quan fa més fred les gerberes mini són una bona solució. Per aquestes, però, cal tenir un gerro alt. Si no també es panseixen aviat.
Potser també hauria de llegir aquest llibre que dius.
Per regalar flors, més que res. Les que em compro, són les que ja m'agraden :o)
B7s

kika ha dit...

em sembla que recomanant-lo no m'equivoco. es bonic per moltes raons. la de les flors n'és una que també em te encantada.
per cert, el significat de clavellines és afanya't, i el de gerbera és alegria. et diu res això fra miquel?

fra miquel ha dit...

Doncs si que m'agraqda tenir la casa alegre, si :o)
Lo d'afanyar-me no sé a què es deu referir. Com que me les regalo a mi mateix!
Potser m'he d'afanyar a trobar parella¿?
No sé, no sé
Petó