fent un esforç per reiniciar l'activitat blocaire només em venen al cap records. nostàlgies. i no sé perquè aquestes dues es repeteixen.
la trilogia de milenium
ja fa anys d'això. però encara em recordo llegint desesperadament, i l'emoció d'esperar l'aparició d'un nou volum. aquest estiu les lectures han estat be de mitja (n'hi han hagut de tots colors). però ja fa massa temps que no em trobo amb una lectura com aquella.
nit de radio dos punt zero
no sé si cap altra obra de teatre m'ha fet passar una estona tan bona. em va agradar tant que m'havia proposat tornar-la a veure al cap de pocs dies (ja que no va estar gaire temps en cartellera). al final no hi vaig tornar. i des d'aleshores quan hi penso em penedeixo de no haver-ho fet.
6 comentaris:
Doncs anar tornant poc a poquet...:)
Un petó, kika!
De mica en mica, i sense morir-se de calor ;-)
Jo també trec la poteta poquet a poquet per aquí, eh? M'has recordat que jo manta vegades he decidit que tornaria a veure una obra de teatre... i no he aconseguit mai fer doblet...
amb la calorada que fa no m'estranya res...tu ves fent..a poc a poc i ben fresqueta
Tranquil·lament que la calor ens està matant....Sense presses, amb goig, som aquí!
gràcies a tots pels ànims.... sembla que està funcionant :-)
Publica un comentari a l'entrada