fa més de trenta anys em van regalar un disc
seu. d'aquells grans i prims. era quan jo tenia pocs discs. els que tenia els
escoltava infinites vegades. m'aprenia totes les cançons i després seguia
escoltant-los i cantant-los. m'agradaven tots els discs que tenia. potser per
això ara em sembla que no puc dir que una cançó m'agrada fins que no me l'he
aprés.
després de tant temps, els vaig veure en
directe. per primer cop. em va fer molta il·lusió. em va fer recordar. i em va fer
adonar que hi ha tantes coses que ja no recordo. ha passat molt temps. m'adono
que és una sort que hagi passat tant temps. hi ha tanta gent que no ha tingut
la mateixa sort!
2 comentaris:
No els conec gaire, però abans també ho feia això de saber-me els discs de memòria, de cap a peus, d'escoltar-los una vegada, i una altra, i una altra ...
suposo que és perquè en teniem pocs... i de fet, després de tants anys, i de tants anys de no sentir-los, encara me'n recordo
Publica un comentari a l'entrada