aquells
dies d'estiu que fa fred. tots busquem un jersei de màniga llarga. on són? si
trobés uns mitjons també me'ls posaria. però això és molt més díficil. hem de
trencar totes les rutines. avui no anirem a la platja. en comptes de buscar
l'ombra ens posaríem al sol. però de sol no n'hi ha. quan pari de ploure anirem
a buscar caragols. però sobretot trobarem caragolins. que només serveixen per
passar l'estona. ningú se'ls voldrà menjar. on són aquells dies en que tota la
roba feia nosa, anàvem descalços, suant. semblen tant lluny. però en un tres i
no res hi tornarem a ser.
4 comentaris:
No cal que tornin!!... Quin dia tan maco ha fet avui, tot l'estiu hauria de ser així ;-))
de vegades s'agraeix un descans de tanta calor.
i si vas en bus gaire estona potser una bufanda i un polar....ahir vaig sortir amb mitja pulmonia d'un llarg trajecte din un bus nevera
Assumpta, l'estiu millor que sigui estiu, no? els dies de pluja i fred que s'esperin per quan els toqui!
Joan, però no cal exagerar, no?
Elfreelang, això si que emprenya de veritat!
Publica un comentari a l'entrada