stardate: abans

jo estava avisada. m'havia estat explicant quin era el pla. m'havia dit quin era l'objectiu. fins i tot m'havia parlat del que em passaria. del que em podria passar. també havíem parlat dels horaris, llocs, mitjans, ... tot estava parlat i decidit.

tanmateix hi havia molta incertesa. moltes coses que jo no sabia. moltes coses que ni tan sols havíem discutit i que eren determinants tant per l'objectiu en si com per totes les seves possibles conseqüències. i l'únic que jo havia de fer era decidir el grau de confiança que hi posava.

la decisió no va ser immediata. hi vaig pensar. vaig valorar tota la informació que tenia. i vaig decidir que m'ho creia tot. això només era una decisió que jo havia pres. només volia dir que cada cop que em vingués un dubte, havia de recordar la decisió presa i renovar la confiança. només havia decidit que ho volia fer així.

no era una situació gens normal. suposo que allò que normalment es fa en situacions que no són normals és estar a l'aguait, vigilar, anar amb compte. la gent normal en situacions que no són normals es torna conservadora, mesura el risc, es guarda del risc.

jo vaig decidir tot el contrari. i per ara no me'n penedeixo.