stardate: the west wing

me la van recomanar unes quantes vegades abans no em van convèncer. m'hi vaig quedar enganxada ben aviat. i ara com més la miro més m'agrada. 

a the west wing els protagonistes són polítics, sí. però dels bons (dels que no existeixen en la vida real?) són llestos però també s'equivoquen. volen guanyar-se la confiança de la gent pels vots, però no a qualsevol preu. es senten responsables de tot el que passa. treballen en equip. es demostren una confiança absoluta i esten un gran respecte.

en molts sentits des del bon començament em recorda star trek. sobre tot the next generation i voyager. però potser aquí queda més palès el dilema entre allà on un vol anar a parar realment i allà on et porta la vida si et deixes portar. com tots passem per períodes en que ens deixem portar. potser sense adonar-nos. potser perquè ens resulta allò més fàcil. i de sobte alguna cosa passa que fa que ens aturem a pensar. llavors ens adonem de què la direcció que portem no és la que voldríem. sovint és necessari passar per situacions extremes per fer-nos adonar de que ens convé fer un cop de timó.