dimarts, de maig 01, 2012

stardate: sobrevivint-te


ja fa un any que no et veig. ja fa un any que el teu cos va dir prou. tot tu devies dir prou, cansat de que et costés tant aferrar-te a la vida. i des d'aleshores que no hi ha hagut un dia que no pensés en tu.
cada dia he anat trobant coses que te'm fan present. cada nit, quan surto a fumar, miro les estrelles i t'hi trobo.
però fins ara no t'he pogut plorar normalment. tinc la impressió que tots els meus sentiments es van tancar aquell dia. ara et puc pensar i plorar. et recordo i ploro. t'anyoro i ploro. i s'hi està bé així.

13 comentaris:

Lluïsa ha dit...

D'una manera o altra, el els records, en un paisatge, en un objecte... sempre hi són.
Una bona abraçada!

rhanya2 ha dit...

una abraçada forta, kika... :(

fanal blau ha dit...

una abraçadeta...

PS ha dit...

I és clar, tot necessita el seu moment. Les llàgrimes només surten quan troben l´escletxa que els és propícia.
Una abraçada Kika.

mar ha dit...

va bé poder plorar el què se'ns queda a dins...
un petó guapa!

Mr. Aris ha dit...

es molt difícil superar el buit que deixar una persona estimada, al final, però, el temps t'estira cap endavant...

kika ha dit...

moltes gràcies a tots. va bé deixar-se anar per aquí amb coses que no gosaria explicar en altres llocs :-)

Carquinyol ha dit...

Moltes forces i molts ànims, és una d'aquestes coses que més costen de superar, tot i que et puc ven assegurar que el temps apaivaga la intensitat del dolor i incrementa la dels records.

Per cert… que tal sortir a veure els estels sense haver de fumar ? ;)

El porquet ha dit...

Suposo que plorar és una teràpia necessària i atenuadora.

Molts ànims i una abraçada.

rits ha dit...

Una abraçada ben gran!

Sílvia ha dit...

Hi ha llàgrimes que valen la pena, i el dol només es cura passant-lo. Molts ànims!

kika ha dit...

moltes gràcies de nou a tot.

carquinyol, sortir a veure els estels sense haver de fumar és una possibilitat ésc alr, però de moment està dominada :-)

el paseante ha dit...

Ha deixat una empremta, ni que sigui en aquell balcó on fuma una noia.