diumenge, d’abril 29, 2012

stardate: encara agost


ara ja suposo que no la tornaré a veure. i no perquè no en tingui ganes. tampoc puc assegurar que no intenti torna-hi. però segurament no trobaria entrades.
mentre encara tinc el cap ple de l'actuació d'ahir avui trobo una entrevista a l'emma vilarassau que demà publica l'ara. ara no només és a l'obra com actriu. també ella em sembla fantàstica com a persona.

6 comentaris:

Violette ha dit...

La vaig veure divendres. Una obra mestra!

kika ha dit...

Violette, i nosaltres també hi erem divendres! quina casualitat!

Carme ha dit...

Doncs jo encara no l'he vist i a causa del teu post... m'acabo de comprar les entrades pel dia 13 de juny... he hagut d'anar una mica lluny, però ja les tinc!

Ara amb la feina feta vaig a mirar el vídeo.

Bon diumenge, kika.

mar ha dit...

ja he llegit l'entrevista...
és una dona fantàstica i m'ha suggerit coses que ja pensava però que potser dites tan clarament m'ha fet pensar-hi i obrir els ulls... res, que els 50 s'apropen i tenim feina!

i com més passen les hores des de divendres... més voltes hi dono a l'obra i més veig reflectides situacions quotidianes i properes i t'adones que la vida es repeteix i dóna voltes i més voltes...
potser sí que algun dia em llegiré agost... sí que ve de gust repassar els diàlegs i pensar-hi una mica més...

bon diumenge kika!

Violette ha dit...

Ai, Kika! deixa'm presumir... Jo vaig ser profe de francès del seu segon fill durant dos anys a l'escola. Un noi somrient, discret i educat.

kika ha dit...

Carme, me n'alegro que t'hagis decidit. estic segura que no te'n penediràs! ja ens ho explicaràs.

mar, sí, sí, l'entrevista diu coses tan reals i tan clarament. hagués hagut d'elaborar més el post, resaltant-ne algunes que jo també estic vivint... però la mandra m'ha guanyat!

Violette, caram! aixó sí que és una bona cosa per presumir :-)