dijous, de maig 31, 2012

stardate: sinceritat


per escriure un missatge ben sincer:
és millor escriure allò que et passa pel cap, tal qual, sense donar-hi cap volta?
o
és millor pensar-s'ho molt bé, donar-hi moltes voltes, i no escriure res fins que no se n'està ben segur?

9 comentaris:

Sílvia ha dit...

Tots dos seran sincers però el primer serà amb sinceritat espontània, es veurà potser més el teu estat d'ànim en aquell instant. I el segon serà igualment sincer però madurat, haurà passat per un procés de reflexió i la sinceritat espontània es perdrà. Suposo que tot dependrà de la reacció que es vulgui aconseguir del destinatari del missatge. Jo sempre opto per la segona opció i al final no acabo de dir el que realment volia dir. Complicat...

Mr. Aris ha dit...

glups, vaja dilema, es com la gallina i l'ou...no sabria que dir-te

Carme Rosanas ha dit...

Estic d'acord amb la Sílvia, tots dos seran sincers.

Jo he utilitzat millions de vegades la primer opció, que em semblava molt vàlida en alguns llocs segurs i ara fa uns mesos he començat a utilitzar sempre la segona.

Sincers, igual, espontanis, no. Penso que es perden algunes coses i se'n guanyen unes altres.

Com totes les coses, cap dels dos és perfecte, tots dos sistemes tenen avantatges i inconvenients.

Potser depèn dels moments de cadascú (i fem el que podem i no el que volem), depèn de a qui van dirigits (si la persona pot rebre bé l'espontaneïtat sense filtres) i del resultat que vulguem aconseguir (desfogar-nos, deixar les coses clares, que ens entenguin, establir ponts de diàleg...)

Agnès Setrill. ha dit...

Depen del teu estat d'ànim i del que puguis perdre-hi.
Prioritza.
A vegades dir les coses clares, també ajuda a deixar-ho tot més clar.
A vegades això no interessa.
A vegades si ho penses massa l'altre no entendrà el que dius, i es quedarà amb la part que menys t'interessava que entengués... i fa ràbia.

Ahhhh!
M'ha passat tantes vegades kika!

Si es tracta d'un home, amic, company sentimental, etc, etc, et recomano "els homes són de mart..."
NO diu res que no sàpigues segurament, però et pot fer memòria.

Sergi ha dit...

Jo sóc clarament de la segona opció, sense deixar que s'eternitzi, és clar. Penso que rumiar-se una mica les coses no fa mai mal, i que hi ha maneres i maneres de dir les coses, que això també hi fa.

lolita lagarto ha dit...

el millor seria sempre poder escriure el que et passa pel cap.. la comunicació és més directa, però si el missatge és negatiu més val reflexionar-ho i dir-ho en diferit..:)
m'agrada quan estic amb els qui dic el que em passa pel cap sense donar-hi més voltes..és com els que t'hi pots estar en silenci.., però tret d'aquests.. sempre reflexiono, buf re-flexionar!

kika ha dit...

he, he, veig que la cosa és complicada... mmm... haurem de reflexionar sobre els beneficis de la reflexió! :-)

Clidice ha dit...

la sinceritat que només pensa en un mateix o la sinceritat que se suavitza pel fet de pensar en l'altre? Personalment, si em cau bé la segona, sinó la primera a sac ;)

rits ha dit...

I un entremig? ni dir el primer ni eternitzar-ho. Pensar-hi el just i necessari.

Passeu-ho molt bé per terres berlineses!