dissabte, de març 17, 2012

stardate: jo me'l crec


a aquest greg smith que diu que després de treballar durant molts anys a goldman sachs ha decidit deixar-ho perquè s'adonat de com ha canviat la manera de fer de l'empresa. abans l'objectiu principal de l'emrepsa i dels seus treballadors era satisfer les necessitats dels clients. i en canvi ara l'objectiu principal és que l'empresa guanyi diners.
ho deixa tot escrit en una carta que el new york times s'ha afanyat a publicar. per molt que l'empresa ara digui que no és cert, jo me'l crec. perquè no és l'única empresa que es comporta així, ni aquest greg és l'únic que se n'ha adonat. és una pràctica que malauradament està massa extesa.
suposo que anys enrera tots els bancs tenien com a objectiu satisfer les necessitats dels clients. d'aquesta manera aconseguien guanyar-se la seva confiança. i així van fer convèncer a tots aquells que tenien els estalvis sota el matalàs que era molt millor deixar-los al banc ja que amb el temps, et tornarien més diners dels que els havies deixat, amb tota garantia. i també van convèncer a tots aquells que necessitaven diners que ells els podien deixar els diners baratíssims i amb moltes facilitats. i és clar, si els bancs eren tan bons, ja ens semblava bé a tots que alguna cosa hi guanyessin.
ara que ja tenen a tothom convençut, i que s'han aconseguit imposar com a gestors indispensables de tota transacció de diners, ja tenen a la clientela assegurada. i com que la seva reputació els ha assegurat la confiança de moltíssima gent, ara tenen el poder de posar-nos a nosaltres mateixos contra els nostres propis beneficis.
per exemple, no fa gaire vaig anar a treure diners per fer una compra important. el primer que van fer és intentar convence'm de que en comptes de treure els diners d'un compte a termini (que et dona interés!, deien) demanés un crèdit (que em costaria encara més interés! però això no m'ho van dir). o sigui que la seva proposta era que em deixarien els meus propis diners en crèdit i jo els pagaria per haver-ho fet.
quina poca vergonya! em vaig mirar a l'empleat pensant: te n'adones del que estàs dient? d'acord, t'han convençut de que ho diguis així, però entens el que m'estàs proposant? sinó ho entens tens un problema. però si ho entens és que ets tan lladre com els que t'ho han sugerit. em vaig enfadar tant que els vaig tractar de lladres. com poden intentar enganyar a la gent d'aquesta manera tan barroera?
ja sé que això és insignificant comparat amb lo que explica el greg a la seva carta. però en un sentit és pitjor. ja que si un multimilionari deixa de guanyar uns quants milions segurament la seva vida ni ho notarà. però una estafa petita pot fàcilment representar un gran daltabaix per una família de renta mitjana. 

7 comentaris:

el paseante ha dit...

El més trist és quan això ho fan amb la gent gran que no tenen la formació suficient i són confiats de mena. Jo ho considero un delicte, però la legislació no.

El porquet ha dit...

L'evolució dels bancs no deixa de ser un reflex de l'evolució de la nostra societat. Més individualisme, jo primer i després si puc, a tu no et deixo ni passar. Vull de tot i més, sense pietat. I clar, en un context econòmic com el que estem la cosa es torna pràcticament en canibalisme.

Està fallant el model econòmic, però és que està fallant el nostre model de societat.

Carme ha dit...

No sabria pas què més dir... que tens raó? Sí... i tant! tot i que no em sembla suficient dir-te això, de moment és l'únic que em surt. Quina ràbia que fa tot plegat!

Martí ha dit...

estic tant d'acord amb el teu comentari com que totes les dones sou fleumes i totes. si convertim els casos particulars en generalitzacions anem malament. si no t'agrada el teu banc o caixa, canviés, que n'hi ha molts mes, però dir això i a mes ni tant sols canviar es parlar per parlar

Olga Xirinacs ha dit...

La veu del poble, feta refrany, ho adverteix: "diners criden diners". Els bancs s'ho han pes al peu de la lletra, que vol dir al preu que sigui.
També es diu: "qui oli remena, els dits se n'unta". I no vol deixar de remenar, ells.
Midas es va tornar d'or físicament i volia ser home de nou... Llàstima que només sigui llegenda.

Anònim ha dit...

Aquest Smith és un senyor molt digne, va amb la veritat i la raó, no te por. Llàstima que tot això no es difongués fa uns anys.

kika ha dit...

paseante, exactament, i els més desinformats a més són els que més mal poden patir.

porquet, i tant! els bancs només en són un exemple. n'hi ha molts més.

carme, fa angúnia i ràbia, perquè hi podm fer ben poc per canviar-ho.

martí, tan de bo canviant de banc es solucionés el problema. la qüestió és que tots els bans són iguals, i no només els bancs!

olga, potser ja ha deixat de ser llegenda per convertir-se en real... masses mides existeixen i masses que ho voldrien ser!

anònim, la corrent que ens arrossega és massa forta. no sé quants smith es necessitarien per aturar-la!