diumenge, de gener 15, 2012

stardate: replantejaments


ja sabia que tenia algunes qüestions per resoldre. abans de les vacances de nadal vaig decidir que em donaria festa durant les festes i que després ja hi tornaria a pensar. fins i tot m'hi vaig auto-comprometre en un apunt.
durant les festes he fet el que estava previst. deixar de pensar en uns temes puntuals que m'amoinaven. però també durant les festes, diferents visites a diferents amics que feia temps que no veia m'han portat a tenir unes converses que han obert nous temes i nous dilemes. de fet no són nous sinó vells. qüestions que ja fa temps que arrossego. amb les que he anat sobrevivint.
unes converses que m'han agradat molt. que m'han fet pensar.
que m'han fet replantejar vells temes. que m'han fet adonar que visc massa depressa. que fa massa temps que no freno, que no m'aturo per pensar en allò que va passant, en allò que vaig vivint.
que m'han fer adonar de aspectes que fa massa temps que tinc aparcats. maneres de fer i de pensar que abans eren normals en mi, ara han desaparegut. han canviat els meus valors? no sé si han estat canvis que he decidit conscientment o si ha estat el temps i la velocitat amb la que passen les coses el que els ha causat. i tampoc sé si vull canviar en aquest sentit o si voldria tornar a ser com era abans. ara que sóc conscient dels canvis podré decidir si els vull acceptar.
és preocupant no adonar-te de canvis en la pròpia manera de fer i de pensar fins que t'ho fan veure els altres!

13 comentaris:

El porquet ha dit...

Doncs ja tens una bona base per a reconsiderar i reconduir tot allò que creguis que no va bé, que voldries encarar diferent o mantenir!

Endavant les atxes, doncs!

Joana ha dit...

Tots canviem amb el temps, de vegades no ens agrada el canvi i si no t'agrada, si te n'adones ho pots canviar i ja és alguna cosa.

Elfreelang ha dit...

Els canvis són bons gairebé sempre o quasi...replantejar-se coses és un sa exercici jo no paro de fer-me replantejaments...de debò

Carme ha dit...

M'agrada aquests post, m'agraden les converses que fan pensar, m'agrada replantejar-me les coses... i veus? així ara em sembles una persona afortunada... Espero que tinguis sort amb el diàleg amb tu mateixa...

rits ha dit...

La sort és tenir al costat qui et pugui acompanyar i dir aquests canvis. Sovint no ens adonem de com anem canviant, xò sempre ho fem.

fanal blau ha dit...

Precisament crec que una de les riqueses de les relacions d'amistat, de les converses, són aquest contrapunt i aquesta altra mirada, que ens permet llegir-nos des d'un altre angle i ajudar-nos a veure què és el que volem i el que no.
Bon vespre, kika!

garbi24 ha dit...

si veiem el camí la resta es molt més fàcil....hi hagi sort

el paseante ha dit...

També em passa això de que no me n'adono de les coses que faig malament (o que hauria de fer de manera diferent) fins que no em trobo amb gent que no veig de fa temps. Llavors recapacito i miro de tornar enrere, a fer les coses d'una manera més coherent amb mi mateix.

Clidice ha dit...

Doncs ets afortunada d'haver rebut aquests ínputs. A la nostra edat (fa lleig de dir, oi?) solen venir les frenades per qüestions de salut. O endavant, o, més ben dit, endarrere? calma? ai, mare ;)

Ferran ha dit...

De fet és l'habitual, no? vull dir, estem ficats en la nostra pròpia espiral de rutina_que_no_para, i més que sovint és a través dels altres, que ens adonem d'on som nosaltres.

És bo prendre consciència i replantejar-se coses, més enllà de què sigui el que ens fa adonar-nos-en.

A per una Kika renovada? ;)

kika ha dit...

porquet, si, si, se m'ha girat bastanta feina :-)

Joana, està per veure que les coses es puguin canviar tan fàcilment... però ho intentarem :-)

Elfreelang, doncs també deus estar enfeinada tu :-)

Carme, suposo que tens raó. estic de sort i ho hauria d'aprofitar!

rits, si, si, encara que porti feina, s'ha d'aprofitar!

fanal, però quan et descobreixen a tu mateixa per sorpresa... espanta una mica :-)

garbi, ja! però ara s'ha de trobar el camí!

paseante, ja deu anar així això... tot i que jo encara estic sorpresa de mi mateixa :-)

Clidice, tens raó, n'estic segura... però no cridis al mal temps! :-)

Ferran, pels comentaris ja m'he adonat de que m'ha passat una cosa de lo més normal... tot i que d''entrada no m'ho havia semblat gens!

Joan ha dit...

Tots plegats fem una mica igual. Per això és bo donar-se un respir per pensar en fred. El dia a dia, que ens arreplega a tots...

kika ha dit...

Joan, i ens descuidem de nosaltres mateixos, i fins que no ens fan obrir els ulls anem tirant sense saber ben bé com ni a on...