dimarts, de gener 31, 2012

stardate: llibres gruixuts


llibertat de jonathan franzen
jibarització: ningú reserva.
una història llarga (massa llarga). m'hi vaig passar molts dies llegint (masses dies). la història m'agradava però no em captivava. m'ho passava bé llegint-l'ho però aviat em venia la sòn. tenia ganes de saber com continuava però no deixava de fer res per agafar el llibre. tanmateix, vaig arribar fins al final. per descobrir el que ja sabia del començament: que era una història americana (massa americana).
els jugadors de whist de vicenç pagès jordà
jibarització: en fi.
un munt d'històries interrelacionades. i també un munt d'anècdotes, d'apunts, d'informació històrica, musical, literària, cultural, geogràfica, emocional, ... però no massa!
els protagonistes són d'una edat propera a la meva, i les seves històries es perceben com molt properes.
llegeixo llibres i miro pel·lícules per entendre com sóc. fins ara ho feia sense saber-ho. llegint aquest llibre m'ha quedat clar.
també he après què és la jibarització: transcriure la primera paraula i l'última d'un llibre. d'entrada sembla una rucada, pero fa pensar.
i encara me n'espera un altre: jo confesso de jaume cabré.
jibarització: fins enlloc.

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

En fi...només he llegit el Whist i vaig passar molt bones estones, el vaig sentir molt proper i no només per l´espai.
Si em carregaven alguns capítols de citació, d´aquells que només eren llistes, me´l saltava, però llavors més endavant hi tornava i els feia un repàs.
el recomano.

M´han recomant el Jo confesso però no sé si estic gaire per la labor ara mateix.

kika ha dit...

Pais secret, he començat amb el jo confesso. em feia por que no em passés com amb les veus del pamano, que fins que no vaig haver llegit cent pàgines no vaig lligar caps! amb aquest de seguida m'hi vaig enganxar. encara que de tant en tant hi ha unes sortides de mare que despisten. de moment estic contenta! :-)