diumenge, de gener 29, 2012

stardate: j v foix


* M'exalta el nou i m'enamora el vell
       * Si pogués acordar Raó i Follia
 * M'exalta el pler, mes l'angoixa m'atura
       * I al bo i al mal em don i allarg la mà
 * Despulla els ulls i, casta, vela el sexe!




 "amb i per la llengua"  (1931) 
 "Per a molts de nosaltres, partidaris de l'ús integral i exclusiu del català, adversaris del bilingüísme en tant que aquest suposa el reconeixement de l'existència d'una llengua oficial amb la qual cal alternar i no una simple llentua exterior, útil per a l'expansió comercial, el català no és una llengua més bella, ni més dolça, ni més aspra, ni més expressiva, ni més pintoresca, ni més antiga que les altres llengües de la llatinitat. I si té cap d'aquestes virtuts o d'aquestes imperfeccions no ho hem fet valer per a legitimar la nostra intransigència. El nostre deler pel recobrament total de llur llengua pels catalans és fisiològic. En reclamem l'ús com un presoner el de les mans  o dels peus endogalats, perquè ella  i només ella representa íntegrament la nostra llibertat. No ignorem que milers de catalans que cobreixen llur indigència patriòtica amb himnes i banderetes barrades o tricolors refusen de col·laborar a l'obra del recobrament lingüístic. Llur frase, però, no tardarà  a ésser proclamada. [...] 
Qui dintre Catalunya protegeix la premsa no catalana o qui dins les corporacions, ateneus, sindicats, etc., no defensa fins a la més ardida intransigència l'ús integral del català, manca a un deure elemental i traeix els destins de Catalunya." 

 
punts de meditació catalanista  (1934) 
 "El Catalanisme revolucionari, un cop al poder, tindria com a tasca precisa i immediata la desespanyolització de les terres catalanes. Amb tenacitat i duresa: des de la implantació radical de l'unilingüisme fins a l'enderrocament dels circs taurins i la prohibició sense reserves de qualsevulla manifestació de flamenquisme espiritual, moral o físic, literari o espectacular, o de tipisme castís [...]  
La Revolució catalana i catalanista és, per essència, futurista, això és, antitradicionalista, actual i europea." 
 "El catalanisme polític és representat per la tendència general dels catalans a reclamar el reconeixement de llur comunitat com a nació lliure i per llur afany persistent a donar a aquesta comunitat una estructura estatal. Amb mots clars: la independència espiritual en l'ordre de l'esperit; la independència nacional en l'ordre polític. El problema és simple. [...] 
Per al restabliment de la llengua catalana, la llengua centro-peninsular era una nosa, un microbi nociu, que cal combatre per tots els mitjans, del qual cal immunitzar la novella adolescència del català. Per a alguns, això és un sentiment vague, una romàntica aspiració; per a d'altres, una voluntat. ¿És lícit de creure que per a l'elevació lingüística del català hom podia seguir altre procediment que el d'allunyar-lo de tot contacte del castellà o espanyol? Això no és menyspreu per aquest idioma: és amor i voluntat pel català. ¿Hi ha un dany per a la cultura en aquest isolament? Si de cas, no serà per a la cultura catalana. [...] 
A cada nació, un Estat, s'ha dit; però és més: a cada cultura li cal un Estat. I per a la protecció, l'expansió i el domini de la cultura catalana, un Estat protector urgeix, si no es vol la seva desaparició imminent." 


"El catalanisme essencial"  (28-5-1936) 
 "Tant més que treballàvem tants d'anys durament i coratjosament per la causa final de Catalunya -que és la incorporació com a entitat  espiritual independent a la cultura universal. Allà on dèiem "Catalanisme" molts han posat "Autonomia" també; quan crèiem molts que calia catalanitzar d'arrel, molts d'altres han cregut que el més urgent era "republicanitzar" a la manera castellana, o provincianitzar a la francesa o a la moscovita. L'autonomia ha esdevingut a leshores un tema abstracte, fàcil de defensar, de Barcelona estant, en mal castellà, en diaris provincians entre la ressenya d'una corrida de toros i un discurs, tot eloqüent, d'algun ateneista madrileny embriagat de la seva pròpia eloqüència."

J:V: FOIX Obres completes/3. Articles i assaigs polítics. Barcelona, Ed. 62, 1985


8 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Bons fragments. Lamentablement encara no han perdut el sentit i la força del moment que varen esser escrit, i revelen, que poc hem avançat malgrat el que ens vulguin fer veure i creure.

montse ha dit...

Un bon recull d'informació.

Carme Rosanas ha dit...

No conec gaire aquest Foix, més enllà de la poesia.

Que trist que aquests articles om fragments d'articles siguin encara ben vàlids.

nur ha dit...

Gràcies, Kika, no recordo aquest Foix, però aquestes paraules, avui, són més vigents que mai i algú les hauria de reivindicar. Molt ben trobades. Saps que hi ha una pàgina a Facebook que recull tots els actes de l'homenatge blocaire (per si t'hi vols afegir)? Homenatge blocaire a J. V. Foix

Una abraçada!

mar ha dit...

M'ha agradat el què has triat de Foix... una visió diferent i desconeguda per a mi.
Petons guapa!

Elfreelang ha dit...

Aplaudiments i uns quants bravos! una tria excel·lent! i quanta vigència i clarividència tenia Foix!

Lluís Bosch ha dit...

De les cites que deixes dedueixo que Foix era un oportunista en el tema del nacionalisme, com la majoria: el 1920 renegava de qualsevol moviment "separatista" (tal com diu ell mateix), i identificava els revolucionaris tots dins del mateix sac: anarquistes, separatistes, espiritistes.
Curiosament, la seva pastisseria no va acusar els efectes de la guerra (perquè és a Sarrià?), i va seguir tan feliç després de la victòria de Franco.
Vivim temps tristos de revisionisme, on els botxins són amnistiats i les víctimes oblidades. El poeta-pastisser tan sols li recrimina a Franco el tracte que li dóna a la llengua, però no pas el que li dóna a les persones.

kika ha dit...

suposo que d'escrits semblants a aquests, en època i contingut se'n deuen trobar molts i de molta gent. imagino que foix era un més que escrivia sobre el que veia. i sí, la llàstima és que s'assembli tant al que tanta gent avui ha d'escriure perquè és el que veu.
m'alegro que la tria us hagi agradat.

lluís, penso que devies estar enfadat amb algú quan vas escriure aquest comentari... o potser sóc jo que no l'entenc. si t'hi fixes són escrits dels anys 30.