dissabte, de desembre 03, 2011

stardate: la descoberta de la desconeguda


treballa a casa. fa poc a montat una startup amb un altre soci. és una empresa que cerca la roba més adient per a cada tipus de persona. els clients els envien les seves característiques responent a una llista de preguntes. i elles els envien una llista de roba que se suposa que és la més adient pels seus gustos, tipus i manera de ser. també ofereixen preus i llocs on la poden trobar i la possibilitat de comprar-la allí mateix.
abans havia treballat per grans empreses. havia guanyat molts diners treballant moltes hores. però un dia va canviar la seva filosofia de vida. ara tota la feina que fa és online. per aquesta raó ella pot viure on vulgui i sempre treballar des de casa, amb un horari totalment flexible. de cara a un futur no gaire llunyà té previst vendre l'empresa i deixar de treballar del tot. això és el que es fa normalment amb aquests tipus d'empreses: es té una idea novedosa, s'engega un negoci, i quan el negoci ja rutlla es ven ... per molts diners.
ve de san francisco. està avorrida de viure allí. busca un lloc nou per viure. que sigui més emocionant. abans havia viscut al japó, al brasil, al canadà, a xicago, ... li havien recomanat barcelona. com que no hi havia estat mai va decidir venir-hi a passar un parell de setmanes per investigar la ciutat. abans de venir va demanar als seus amics i coneguts referències de la ciutat. durant les dues setmanes que va passar aquí va anar veient a gent a la que coneixia directament o només de referència. i jo sóc d'aquestes últimes.
ens vam trobar un dels últims dies que estava per aquí. vam estar passejant per la ciutat. vam comprar uns cafès 'to go' i unes pastes i ens les vam anar a menjar al fosar de les moreres. em va fer preguntes sobre la ciutat i les rodalies. jo crec que va marxar contenta. va dir que s'ho pensaria molt abans d'anar a visitar sidney, que era una altra de les ciutats que li havien recomanat.
ara som amigues al facebook.

2 comentaris:

marta ha dit...

Una noia molt interessant!

kika ha dit...

marta, sí que ho és... i em va fer venir una mica de nostàlgia del món, i ganes de tombar més! :-)