dimarts, de novembre 29, 2011

stardate: estresss


la previsió era d'una setmana intensa. amb moltes coses per fer. moltes reunions, classes, ... moltes activitats regulars de feina i de no feina. moltes activitats extraordinàries. entre elles una sessió de massatge que feia molt temps que m'havia reservat.
entre una cosa i l'altra he hagut de córrer per arribar a temps al massatge. mentre ho feia pensava que la idea és completament contradictòria. el massatge hauria de servir per relaxar-me i no per estressar-me. i de moment no estava funcionant tal com es preveia.
la situació m'ha recordat la meva última època de classes de ioga. ho vaig deixar quan em vaig adonar que les complicacions que tenia per poder arribar-hi a temps m'estressaven. que la vida seria més fàcil i relaxant si m'oblidava d'aquella activitat que tenia com a única finalitat la relaxació.
total, que arribo corrent però arribo a temps a la sessió de massatge. i el lloc està tancat. m'espero. ara a més de l'estrés d'haver hagut de córrer i deixar coses a mitges em cabreja la idea de que al retard que ja estem acumulant, quan obrin no hi haurà res a punt. el retard serà encara més gran. acabaré molt més tard del previst. i les activitats que tenia programades per després s'endarrerirant. hauré de tornar a córrer. faré tard ... el massatge m'està creant més problemes que solucions per ara. i l'hauré de pagar!
quan fa un quart que m'espero i no passa res decideixo que ja n'hi ha prou. marxo. com quan en un classe el profe no arriba en els primers quinze minuts la classe es dóna per cancel·lada. truco per queixar-me. em diuen que hi ha hagut un error i que no tenien registrada la reserva.
i llavors què? em cabrejo encara més? o penso que millor així perquè he guanyat temps per continuar la meva cursa setmanal?

13 comentaris:

fanal blau ha dit...

doncs mira, millor no?
potser no era el dia per un massatge...

Clidice ha dit...

mare meva! si per fer-te un massatge cal que t'estressis alguna cosa ja no va bé :) fas be de no fer-t'hi mala sang, els pensaments negatius només et fan mal a tu :)

Ferran ha dit...

Collons, Kika, que no és això, no és això! Un consell? passa't per casa, regala't uns pocs minutets (els tens, els tens: no hi va haver massatge!) i escolta la musiqueta que hi he penjat. De debò, fes-ho: tanca els ulls, reclina't còmodament a la butaca i escolta.

I sí, a prendre per sac les obligacions, hombre ya, que són dos díes i no és això, Kika, no és això!

Joan ha dit...

Caram, tu el que necessites no és un massatge. És temps per a tu mateixa, perdre'n per guanyar-ne. I un somriure.
Regala't un bany, una mica de música clàssica, una passejada ... el que sigui que et tonifiqui l'esperit.

Joana ha dit...

M'estava estressant mentre ho llegia! Vaig començar un llibre, que no he acabat, em sembla recordar que portava per títol Elogio de la lentitud, l'he anat a buscar, però no l'he trobat i anava de fer les mateixes coses però sense voler guanyar temps, no sé si m'he explicat. No estava malament i no se el per que no vaig continuar i ara no el trobo.

garbi24 ha dit...

sempre pots buscar algu proper per el massatge....i de passada serà més barat...que estem en crisi

Lluís Bosch ha dit...

Prefereixo els temps morts als massatges, l'avorriment a les presses i la contemplació a l'acció. Perquè malhauradament una gran part del meu temps em fuig en les presses, l'acció, el moviment, etc. El poc temps del qual sóc una mica amo m'agrada que sigui avorrit.

DooMMasteR ha dit...

Mira-ho pel costat bo. Ara tens temps per buscar un atre lloc per fer-te els massatges més seriós i més a prop de casa o de la feina :-P

À ha dit...

Necessitem cantar o cridar ben fort.
El millor lloc, (ja que no vivim al mig del desert, precisament), és dins al cotxe i a poser ser anant per l'autopista, per no trobar-te cap semàfor i que res et talli aquest moment.


Tu quina cançó tries?
Ben fort eh?!

rits ha dit...

mmmm, avui no era el dia per fer-te el massatge. un altre dia el gaudiràs més! no cal que t'enfadis!

kika ha dit...

fanal, segurament tens raó. de fet l'estona que vaig guanyar la vaig fer servir per escriure l'apunt! :-)

Clidice, hi deuen haver unes quantes coses que no van bé. masses coses que van alhora. s'hi ha de posar remei de seguida! :-)

Ferran, ara passaré, i faré tot això que dius... i esperaré l'efecte! :-)

Joan, temps... on és? com es guanya? un bany? ai! sí! a veure si ho aconsegueixo! :-)

Joana, la teoria ja me la sé, però últimament no aconsegueixo aplicar-la. a vegades me n'adono i freno... però no n'hi ha prou ...

garbi, puc buscar algú proper... però el puc trobar? :-)

Lluís, l'avorriment és una cosa que deleixo perquè arribi, però no acaba d'arribar mai... fins i tot quan no tinc res a fer, que a vegades també em passa :-)

DooMMasteR, la llàstima és que aquest era super aprop de casa... i fins ara havia funcionat... ara clarament, ja no funciona...

À, sí! al cotxe! quan vaig sola! quin gran invent! i demà, entre les activitats extraordinàries que m'han encolomat, tinc un trajecte de cotxe sola que gaudiré segur... encara no sé amb quina cançó :-)

rits, això espero. però la propera hora que m'han donat és al 13 de gener.... em vaig queixar, i espero que ho arreglin :-)

Eulàlia Mesalles ha dit...

Fer tai-xi el feia per moure algunes parts del cos que no avia ni que existien d'una manera suau. I em relaxava. Però em va passar el mateix que tu. I ho vaig deixar.

Quan et torni a passar que et deixin així de penjada, ompla la banyera d'aigua calenta, posa un no molestar a la porta, tanca els ulls...

kika ha dit...

Eulàlia, bona pensada! millor que posar-se a escriure un apunt! :-)