stardate: quantes sensacions!

perquè les sensacions vénen dels sentits, no?

diu que els romans després d'observar que el vi els oferia grans sensacions per l'olfacte, el gust, el tacte i la vista, van inventar-se el brindis. així també sentien el vi per l'oïda. i a mi m'ha passat una cosa semblant ... o paral·lela ... o només m'ho he imaginat.

mentre estic a fora esperant s'obre la porta i m'arriben les primeres olors. com m'agrada. al cap d'una mica entro i dins l'olor és general. fa una mica de pena pensar que al cap de poc el meu nas s'hi haurà acostumat i ja no la sentiré. però llavors em fan enfilar escales amunt, i des d'allí veig els colors vermells, i unes bombolletes que em diuen que tot allò és viu. i sento olors encara més fortes. les puc anar olorant d'una en una. i no sé quina triar, m'agraden totes.

després vénen els experiments. sembla un puré espès, com una mermelada. però mira què passa quan ho apreto. gasos i líquids s'alliberen. i jo bado. i quan em sembla que ja ho he vist tot, em fan posar la mà dins, fins abaix, tot el braç és dins. ara les sensacions és multipliquen: olors, colors, carícies, pessigolles. m'agradaria fer-les durar però no goso.

em conviden a afegir-me a la taula de tria. m'expliquen com ho he de fer. primer tímidament no goso tocar gaire cosa, però al cap d'una mica m'animo i sense donar-me'n compte fa no sé quant temps que estic allí dreta (i no em fa mal l'esquena!), amb la vista que em balla amb la taula que tremola, i triant com si ho hagués fet tota la vida. i és que veure'l tot allí escampat i poder anar tocant-lo produeix una altra gran sensació.

a l'hora de dinar tasto un vi, un privilegi. i per l'oïda va arribar ell. no va caler cap brindis!

de record de totes aquestes emocions em queden dues taques a les sabates. una de més grossa i una de més petita. espero que durin, per si la memòria em falla.