dissabte, d’octubre 15, 2011

stardate: com pot ser?


vaig a un supermercat d'un centre comercial. faig una compra voluminosa que inclou una llibreta. deixo tota la compra al cotxe i torno cap al centre comercial. faig altres compres, i després d'una estona miro el rebut de la primera compra. me n'adono que m'han cobrat tres llibretes i no només una. cada llibreta valia cinc euros, o sigui que no m'agrada gaire la situació. voldria reclamar, però entenc que ja no tinc cap cas per defensar. de totes maneres ho provo.
(no fa gaires dies en un restaurant ens van carregar una ampolla de vi que valia trenta euros i que ni havíem demanat ni ens havíem begut! vaig aprendre que s'ha d'anar amb molta cura, perquè, qui sap si per falta de destresa o per excès de mala llet els números no surten sempre correctes.)
vaig al taulell d'informació del supermercat i els ho explico. el noi em demana que li ensenyi el producte. i jo li explico que ja el tinc al cotxe perquè fa una estona que he fet la compra. ell em diu que vagi al cotxe a buscar-lo. quèèè??? jo pensava que em diria que ja no hi ha res a fer. seria lo lògic.
vaig al cotxe i llavors penso que no cal que torni a pujar. quin sentit té tot plegat? si jo ara pujo amb una llibreta, quina prova té de que només n'hagi comprat una? el noi no em deu haver entès. estic a punt de deixar-ho estar però al final em convenço de que no em costa tant provar-ho. i torno al taulell d'informació. li dono la llibreta el rebut i em diu: aquesta és la llibreta que vols tornar? i jo li dic, nooo!!! és que només he comprat aquesta llibreta i me n'han cobrat tres. ah! molt bé! doncs ara t'abono les altres dues. i tot i que havia pagat amb una targeta de credit em dona els deu euros de dues llibretes.
com pot ser??? qui li ha donat les instruccions a aquest noi???

10 comentaris:

Epolenep ha dit...

Mhhh, a mi aquestes coses em fan feliç! Tant se val, les instruccions, visca la confiança...

fanal blau ha dit...

Avui també he anat al supermercat i he fet una compra, no molt gran, però deunidó. Al passar per la caixa un dels productes estava trencat, li dic a la caixera que me'l cobri i que vaig a canviar-lo. D'acord, em diu. Entro a buscar-lo i mentre espero que algu m'ajudi a arribar a la prestatgeria de dalt per reposar-lo, em miro el tiquet de compra. M'havien cobrat 10 productes de més! Li dic a la caixera, la pobra em demana disculpes i passo pel mostrador. També em retornen els diners. Però és que darrerament, no sé si que és que em miro més els tiquets, però m'ha passat un munt de vegades!!!
Me n'alegro que en el teu cas, la confiança encara funcioni.
Jo també continuo confiant que són errors d'organització! :)
Bon cap de setmana, kika!

sargantana ha dit...

el client sempre te la raó
recordeu?
jajajjajaj
bon cap de setmana !!

El porquet ha dit...

Dona, el noi ha estat molt honrat, la veritat. Ara bé, pot acabar tenint dos problemes:

1.- Que hi vagi gent amb mala llet i realment l'estafi.
2.- Que al final del dia no li quadrarà la caixa! I a veure com ho explica al seu cap!

Ara, em trec el barret davant aquest vailet!

Agnès Setrill. ha dit...

kika, la tecnologia et donaria la raó, si haguessin fet una senzilla comprovació, t'explico:

Segurament en tant poc temps no es van vendre tres llibretes, i a l'estanteria hi son totes menys la que tens tu, això ho poden mirar a l'ordinador a la llista d'estocs, doncs allí no els quadrarien els productes venuts (escanejats), amb els que resten a l'estanteria.
Per tant, tens raó, i com a clienta estaràs contenta i tornaràs. (però millor que no s'equivoquin gaire eh?)
;-P

Joana ha dit...

Sort has tingut que t'han cregut! Hauria de ser sempre així i que no haguéssim d'estar tots ara felicitant-te. M'hauré de mirar jo també totes les compres que faig.

PS ha dit...

T´ha vist cara de bona persona, segur. N´estan tips de veure gent que es fa la llesta.
Tinc per costum repassar sempre el tiquet del super, per llarg que sigui i moltes vegades et trobes sorpreses...ull amb els preus de la prestatgeria, no sempre coincideixen amb la programació de la caixa.

Jordi ha dit...

El cap de setmana que ve compra un pernil de jabugo, que te'n cobrin tres i que et tornin els diners dels altres dos... Voldrem crònica!

kika ha dit...

Epolenep, vist així sí que està bé! :-)

fanal, però així doncs hi ha massa errors, no pot ser això!

sargantana, exactament! fins que no es demostri el contrari! :-)

porquet, sí, sí, crec que primer n'hi passarà una i després l'altra!

Agnés, tan de bo tinguis raó!

Joana, doncs pel que se sent per aquí ja pots vigilar!

Pais secret, a partir d'ara ho faré jo també! :-)

Jordi, he, he, ara hi estava pensant! :-)

núria ha dit...

Magnífic. Estic segura que tenen alguna manera de comprovar-ho: tants codis de barres bé han de servir d'alguna cosa.

I, efectivament, hauríem d'acostumar-nos a mirar ben bé totes les factures que paguem perquè ens les "colen" tant com volen! I tu... vas fer bé, si tenies raó, a queixar-te, què dimonis :)