stardate: una trobada més de la 1tbfc

algunes vegades havíem parlat de retrobar-nos. algunes vegades havíem fet intents de propostes però no ho aconseguíem. és difícil combinar les agendes de tanta gent, de gent tant diversa, de tants llocs diferents. fins que finalment un ho va aconseguir. sempre és el mateix. això no té gaire misteri. i ens vam retrobar.

primer tímidament. és que si no tenim un teclat al davant no sabem socialitzar, deia una. poc a poc es va anar trencant el gel i escalfant l’ambient. tot alhora. tot depressa. ajudats pels records de les experiències compartides. anant i venint d’un tema a un altre. del passat al futur. d’una persona a una altre. de les històries dels blogs a les de la vida real. (no són les mateixes? sí, és clar. vaja, sovint sí que ho són. però no sempre, no?) desvetllant misteris. aclarint temes. començant-ne de nous. tancant-ne de vells. i de sobte ja tornàvem a ser en familia. com si sempre ho haguéssim estat.

és molt estrany tot això. però molt real. suposo que si algú m’ho volgués explicar no ho podria entendre. potser és perquè ningú no ho entén que ens emociona tant.