dimarts, de setembre 13, 2011

stardate: una trobada més de la 1tbfc

algunes vegades havíem parlat de retrobar-nos. algunes vegades havíem fet intents de propostes però no ho aconseguíem. és difícil combinar les agendes de tanta gent, de gent tant diversa, de tants llocs diferents. fins que finalment un ho va aconseguir. sempre és el mateix. això no té gaire misteri. i ens vam retrobar.

primer tímidament. és que si no tenim un teclat al davant no sabem socialitzar, deia una. poc a poc es va anar trencant el gel i escalfant l’ambient. tot alhora. tot depressa. ajudats pels records de les experiències compartides. anant i venint d’un tema a un altre. del passat al futur. d’una persona a una altre. de les històries dels blogs a les de la vida real. (no són les mateixes? sí, és clar. vaja, sovint sí que ho són. però no sempre, no?) desvetllant misteris. aclarint temes. començant-ne de nous. tancant-ne de vells. i de sobte ja tornàvem a ser en familia. com si sempre ho haguéssim estat.

és molt estrany tot això. però molt real. suposo que si algú m’ho volgués explicar no ho podria entendre. potser és perquè ningú no ho entén que ens emociona tant.

10 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Ep, una trobada més de la 1tbfc que encara va tenir, diguéssim, certa continuïtat l'endemà. Com a mínim una petita representació que es va deixar veure a la mani de Barcelona, hehe...

Per Nadal, sopar de germanor! ;-)

kika ha dit...

si, si, l'endemà va continuar en petit comité, i espero que abans de nadal tingui més continuitat... i per nadal de nou és clar!

Jordi ha dit...

La veritat és que, parlant ara de quan vaig trobar-me al Ferran, et fa molta il·lusió coneixer de forma no virtual a la gent. Sempre els hi poses cara (els que no tenen foto) i veu. I després veus que estàs equivocat de totes totes...

El Facebook potser li treu una mica d'encant perquè la cara ja l'has vista, però també és una eina més per fer possible les trobades casuals com la que es va produir el dimenge.

rits ha dit...

son vincles ja fets, complicitats guanyades!

Rita ha dit...

Es fa francament difícil d'explicar, però és realment molt especial el que ens passa i maco, molt maco! :)
Petons, guapa!

Garbí24 ha dit...

Son d'aquelles coses que haurien de sovintejar més

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

...traigo
sangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...


desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ


COMPARTIENDO ILUSION
KIKA

CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...




ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ESTALLIDO MAMMA MIA, TOQUE DE CANELA ,STAR WARS, CARROS DE FUEGO, MEMORIAS DE AFRICA , CHAPLIN MONOCULO NOMBRE DE LA ROSA, ALBATROS GLADIATOR, ACEBO CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER ,CHOCOLATE Y CREPUSCULO 1 Y2.

José
Ramón...

Lluïsa ha dit...

És ben cert això que diu la Rita; per més que intentis explicar-ho, sovint a la resta se'ls fa difícil entendre aquesta complicitat que hi ha entre nosaltres.

Joan ha dit...

Ai, que al final m'ho vaig perdre i segur que vau aprofitar per criticar...

kika ha dit...

crec que no vaig tenir tota la inspiració que es mereix un apunt sobre una trobada amb els de berlín. però no me'n podia estar de dir alguna cosa.

i joan, no et vam criticar, no. us vam trobar a faltar!