una vegada em van explicar que a la tv d’israel hi feien una sèrie molt estranya que tenia
un gran èxit. era sobre una consulta d’un psiquiatra. cada episodi era ni més
ni menys la visita d’un pacient concret. i ja està. en aquell moment no em va
interessar gens la història. no m’interessaven els psiquiatres, ni les sèries,
ni la tv d’israel, ... i no en vaig fer gens de cas.
fa uns dies xafardejant en una botiga de dvds vaig trobar una capsa amb
la foto de l’home que fa se m’aturi el món cada vegada que el veig.
la capsa era dels dvds d’una sèrie americana que es diu in treatment. jo no
n’havia sentit mai res d’aquesta sèria però es veu que ja l’han fet per aquí i
es coneix com en
terapia. en qualsevol cas, vaig anar a buscar-la de seguida al series ionkis.
des de llavors que hi estic totalment enganxada. els episodis duren uns
vint minuts, però és que quan se n’acaba un en vull veure un altre. s’em fa
difícil parar. vull saber el que passa als personatges, per curiositat, com si
fos una sèrie d’intriga. però alhora perquè en un sentit és com si m’estés
autoanalitzant a mi mateixa, perquè puc trobar coses que comparteixo amb cada
un dels pacients, i amb el propi psiquiatra, és clar.
resulta que aquesta sèria americana és només una còpia exacta d’aquella
sèrie israelí. ara bé, els actors de las sèrie americana són tots absolutament guapíssims,
sobretot comparats amb els de la sèrie israelí. però no n’hi ha cap com ell.
l’han triat one of the sexiest men alive, the hottest man after 50, i no
sé quantes coses més. per mi ja fa temps que ho és. des que el vaig veure per primera
vegada. tot en ell m’agrada. i com més llegeixo sobre ell més m’agrada.
17 comentaris:
N'he vist algun capítol en alguna d'aquestes cadenes (no em facis dir quina) que tot el dia fan sèries i sí, gairebé sempre hi ha alguna cosa que et va bé.
I Gabriel Byrne és d'aquells homes que es fan mirar.
Un tros de sèrie a la que hi vaig anar a petar gràcies a la deformació professional de la meva dona. Ja m'he xuclat un parell de temporades.
A Gabriel Byrne, un actor que vaig descobrir a la fantàstica "Sospechosos habituales", el posaria en la llista dels meus top-5. Segur.
Jo tb el vaig descobrir fa temps, i he de dir que trobo que millora amb el temps.
No conec la serie, però me n'has fet venir ganes!
Hosti! Però si sóc clavat! ;-)
no conec la sèrie però fan ganes de conèixer de que va, però vigila que de tant enganxada no acabis tu de psiquiatre....;)
Lluïsa, i no t'hi has quedat enganxada? ditxosa tu! :-)
òscar, jo encara vaig per la primera però estic fent bastanta via. celebro que compartim gustos! :-)
rits, està bé en totes les èpoques... diferent, però semble molt bé. ai! :-)
veí, ja deia jo que em semblava haver-lo vist! vet aquí que eres tu! :-D
garbi, de fet encara que com que he dit hi trobi moltes coses comunes, no crec que estigui tan sonada ... vaja, o potser és una il·lusió :-D
al teu amor platònic haig de reconèixer que no el coneixia... i, sí, coincideixo amb tu que ve de gust...
la sèrie me l'hauré d'apuntar a la llista de coses que tinc per fer després de... tu ja saps què!
petons i bon diumenge guapa!
T'asseguro que a l'hora que recordo haver-ho vist(fent el cafè amb llet abans d'anar a treballar) ja tenia prou feina a intentar mantenir els ulls oberts i començar a fer funcionar la neurona.
Ostres, the hottest man! Sona molt fort això!
mar, des de sempre, i en totes les pelis que l'he vist fa uns paperassos... que te'l menjaries!
petonets i .. ja diràs! :-)
Lluïsa, doncs vigila a quina hora t'hi tornes a posar, que no t'hi enganxis! :-)
home del sac, és que ho és de fort. moolt!!! :-)
Aquesta sèrie fa temps que la fan ara no sé si és a FOX o AXN, no m'agrada i mira que contra ell no tinc res, al contrari. Jo no acabo de trobar-li el que a la sèrie.
Sense naus espacials? noi wormholes?
Joana, doncs de moment a mi em te rendida als seus peus...
Carquinyol, tot al contrari! qui ho havia de dir! :-)
Per les sèries de la tele sóc totalment nul... No en veig cap!
Sembla que això teu amb Mr. Byrne és allò que se'n diu un "fletxassu". I dels monumentals, diria jo!
La sèrie no la conec i em sembla que prefereixo no mirar-me'n un capítol: pel tema, les probabilitats que m'hi enganxés són altíssimes!
Vaig començar a mirar la sèrie (l'americana) perquè me la van recomanar, però no em va enganxar prou i la vaig deixar. Una mica massa lenta pel meu gust, però li vaig donar poques oportunitats, és cert. El que no m'esperava era que aquest home fos tan aclamat pel gènere femení, jo no el veia especialment atractiu. És més, en alguna pel·li que l'he vist pensava que retirava al meu pare, i creu-me, això no és cap elogi pel pobre senyor Byrne. Però no, eh, ara que me'l miro millor, ja li agradaria al meu pare...
Jordi, doncs no saps el que et perds... i el que t'estalvies :-)
Ferran, un fletxassu que dura i dura :-) ja fas bé de no acostar-t'hi :-)
Xexu, jo, tot i patir fletxassu des del començament, tampoc pensava que la cosa fos generalitzada, però es veu que sí.
Publica un comentari a l'entrada