dimarts, de setembre 27, 2011

stardate: buscant ...


he trobat un blog on hi havia aquest poema.

El temps ha assolat la casa de la memòria
i només queden badalls de records por on
fugen espaordides fugaces sargantanes.
Sobre un paisatge de runes, refermarem
sòlids pilars. Ara sabem que hem de conviure
amb retalls de dolor i esquerdes de tristesa.

Aprenem quatre certeses i construïm
la casa nova. Bastirem amb enderrocs
contraforts i murs. Perquè encara hem de tenir
un temps de goig vora el foc o a tocar de la
finestra, quan uns raigs de sol clar siguen llum
damunt la pols enlluernada, un or lleuger.

Ara ho sabem, que abans no ho sabíem.

I sabem que vindran borrons de primavera,
matins de llum concreta, vesprades d’ocres foscos.
I compartirem això amb esquinçalls de pena
i amb flames ensofrades de patiments pretèrits
i amb el mateix pesombre que haurà de retornar
irremeiablement, com l’atzar o la mort.

Ara ho sabem, que abans no ho sabíem.


Reconstrucció, Cossetània edicions, 2007.
Antoni Espí Cardona (Bèlgida 1957) 

i m’hi quedat ...

3 comentaris:

sargantana ha dit...

coi de sargantanes, es fiquen per tot arreu..
jejejjeje
m'agrada a mi tambe, vaig a fer el tafaner
gracies

MARTELL DE REUS ha dit...

No és el primer cop que sento parlar de l'Antoni Espí de Bèlgida.

kika ha dit...

sargantana, estàs de protagonista! :-) i a més has sigut la primera que s'ha atrevit a fer un comentari. ja tens raó ja amb el que dius :-)

Martell, ni el segon, tampoc, no? és part de la història :-)