he trobat un blog
on hi havia aquest poema.
El
temps ha assolat la casa de la memòria
i
només queden badalls de records por on
fugen
espaordides fugaces sargantanes.
Sobre
un paisatge de runes, refermarem
sòlids
pilars. Ara sabem que hem de conviure
amb
retalls de dolor i esquerdes de tristesa.
Aprenem
quatre certeses i construïm
la
casa nova. Bastirem amb enderrocs
contraforts
i murs. Perquè encara hem de tenir
un
temps de goig vora el foc o a tocar de la
finestra,
quan uns raigs de sol clar siguen llum
damunt
la pols enlluernada, un or lleuger.
Ara
ho sabem, que abans no ho sabíem.
I
sabem que vindran borrons de primavera,
matins
de llum concreta, vesprades d’ocres foscos.
I
compartirem això amb esquinçalls de pena
i
amb flames ensofrades de patiments pretèrits
i
amb el mateix pesombre que haurà de retornar
irremeiablement,
com l’atzar o la mort.
Ara
ho sabem, que abans no ho sabíem.
Reconstrucció, Cossetània edicions, 2007.
Antoni
Espí Cardona (Bèlgida 1957)
i m’hi quedat ...
4 comentaris:
coi de sargantanes, es fiquen per tot arreu..
jejejjeje
m'agrada a mi tambe, vaig a fer el tafaner
gracies
No és el primer cop que sento parlar de l'Antoni Espí de Bèlgida.
sargantana, estàs de protagonista! :-) i a més has sigut la primera que s'ha atrevit a fer un comentari. ja tens raó ja amb el que dius :-)
Martell, ni el segon, tampoc, no? és part de la història :-)
longchamp bags
air max 90
yeezy shoes
air max 2019
balenciaga shoes
goyard handbags
air jordan
hermes birkin
cheap jordans
curry 4
Publica un comentari a l'entrada