durant aquest curs he treballat més del compte. i per això vaig decidir que aquest estiu faria més vacances del compte. volia poder gaudir d’un bon descans. en tenia ganes i ho podia fer.
però anant pensant va arribar l’estiu i encara no havia concretat res. llavors vaig començar a organitzar-me i m’estic adonant de que aquest estiu faré menys vacances que mai. mirant-me des d’aquí el calendari d’actes per les properes setmanes m’agafa no-sé-què. serà un no parar.
m’he tornat a deixar abduir per la feina. i la veritat és que ho he fet conscientment i de gust. però com que no vull renunciar a res, quan ajunto la feina i el plaer de l’estiu l’agenda se’m desborda.
aquells dies que pensava de solitut i calma no hi apareixen per enlloc. tot serà un anar i venir. fent coses que em venen de gust, o almenys em venien de gust el dia que les vaig pensar i programar. ara recordo les paraules d’aquell amic: ‘és bonic fer plans de viatges però el dia abans de la marxa donaries el que fos per no haver-los de fer!’
aquelles sabates d’estiu que fa uns dies feia servir per alentir el ritme ara ja estan desades.
6 comentaris:
Fer plans és temptador, sobretot per algú com jo que no en pot fer gaires.
I poder-los portar a terme ja no et dic res...encara que el dia abans de marxar m´entri el pànic escènic. Una vegada he pujat al cotxe , al vaixell o a l´avió sóc una altra, em relaxo totalment.
Aprofita els dies Kika, que els plans et deixin veure el bosc ;-)
Doncs això d'estar abduïda per la feina no sé pas si és gaire bo...i sé del que parlo...redueix la marxa si més no...
dona...si ho fas de bona gana encara serà prou entretingut...encara que de descansar res de res.....hem de aprofitar el temps que tenim.
Ai, ai, que les sabatilles de cursa acaben fent pudor si no les ventiles de tant en tant.
tsetsetse... això no pot pas ser, Kika! Fes el favor de posar el fre, que si no recuperes energies a l'estiu, la resta de l'any costarà de passar!
ara, qeu ja ha passat tot, puc dir que no anava tant errada. un estiu molt mogut, pocs dies de relax. potser és el que em demanava el cos. potser és que no volia aturar-me i pensar massa.
Publica un comentari a l'entrada