encara que les vacances d’aquest any estiguin sent una mica estranyes, tan bon punt va arribar el bon temps vaig començar a deixar aquella apatia que tenia amb el llibres i vaig començar una temporada lectora.
el llibre que va fer que m’enganxés d’entrada va ser junts i prou de la meva admirada anna gavalda. quan ja feia unes quantes pàgines que hi estava enganxada vaig tenir una sensació de deja-vu. de fet vaig recordar que n’havia vist la peli. però vaig continuar amb el llibre perquè, com acostuma a passar, la peli era només un resum de la història que explica el llibre. a més tot el que escriu aquesta dona val la pena. i al final del llibre em van venir unes ganes de plorar incontrolables. i van continuar durant una bona estona després d’haver acabat el llibre. no s’acaba gens malament el llibre. però és tan emocional que toca molt la fibra. o potser jo sóc una mica massa rara. de fet, una cosa semblant ja m’havia passar la primera vegada que vaig veure la peli cinema paradiso.
vaig continuar amb un llibre que m’havien recomanat molt. ‘what i loved’ de la siri hustvedt. ella és la dona del paul auster. m’ha agradat llegir-la encara que la trobo una mica massa sofisticada pel meu gust. i a més molt trista. massa trista. els protagonistes han de passar per situacions molt dures, i no se n’acaben de sortir.
aprofitant que estava per lesvos vaig llegir the mermaid madonna de stratis myrivilis. una història basada en fets reals sobre un poble de la costa d’aquesta illa que reb un gran nombre de grecs que habitàven la península d’anatolia i van ser bescanviats pels turcs que habitàven les illes gregues. és com un compte de fades que acaba malament.
vaig passar a pedra de tartera, de maria barbal. és molt curtet i em va tenir ocupada una mica més d’una tarda. feia molt temps que el tenia pel cap i em va agradar llegir-lo. no em va sorprendre gens la història, perquè era esperable. el considero un bon document històric.
i llavors vaig encetar un que feia dies que m’havia reservat: primavera, estiu, etcètera de la marta rojals. m’hi vaig abocar des de la primera frase. no sabia perquè me l’havien recomant tant. només al començar a llegir ho vaig endevinar: tan semblant a la història de la meva vida. fantàstic!
i després torno allà on vaig començar: a gust amb la vida de l’anna gavalda. aquest també me l’empasso en una tarda. la primera meitat és sublim. la segona meitat és més normal. ara ja només em queda un llibre d’aquesta autora i el tinc a punt.
entremig he intentat llegir amor meva de la isabel clara simó. l’he començat diverses vegades però no me’n surto. mira que m’agradava molt aquesta escriptora. i ara no sé que em passa amb aquest llibre.
5 comentaris:
Doncs molt bones lectures!!! tot dones!
guapa!
Quin fart de llegir i llegir i llegir!
Com t'envejo!
Jo encara tinc la pila de llibres en la mateixa posició... així que hauré de posar alguns d'aquests que anomenes (i que també tinc a la llista) a la cua que, ara per ara, està moooolt aturada...
molts petons i bones lectures!
veig que hem compartit dèria :) jo me n'estic fent un tip d'ençà que vaig començar les vacances, i xalo cosa mala! Això si, dels teus cap, però m'agrada saber-ne coses, a veure si em tempten :)
De totes ells només tinc "tengui" Pedra de Tartera llegit fa moooolts anys.
Al respecte d'aquest llibre l'any passat vaig anar a l'obra de teatre que se'n va fer al TNC.... bellíssima i de pell de gallina! (això que ja coneixia la història).
no m'havia fixat que totes les autores eren dones fins que vaig llegir els comentaris... no crec que ho hagués decidit espressament, però algun biaix sí que dec tenir.
ara puc afegir que, així com l'anna gavalda segueix sent la meva preferida, la siri hustvedt ja ha deixat d'agradar-me... després d'intentar llegir el seu (crec que) últim llibre: a summer without men. no me l'he pogut acabar!
porquet, l'obra de teatre me la vaig perdre. llàstima!
Publica un comentari a l'entrada