suposo que deuen ser com fa dies, com cada any en aquesta època. vaja, que per qualsevol que se les miri no deuen tenir res d’especial aquestes olives.
però per a mi sí. quan les he vist m’han sorprès. tan grans. quan han crecut? l’última vegada que recordo eren flors. és clar que feia temps que no me les mirava. així em va la vida!
7 comentaris:
el temps va així de ràpid, kika; creix i creix, com les olives. De tota manera, la gràcia està en poder veure-les, ni que sigui transformades.
Al setembre o octubre les colliràs?
Les coses (digues-li olives, digues-li gent) tenen la mala costum de créixer fins i tot lluny dels nostres ulls.
La conya és que nosaltres també creixem aliens als nostres.
El temps vola, així que cal córrer a aprofitar-lo!
I d´aquí no res ens posarem un jersei de llana , les recollirem i podrem tastar l´oli nou. O...les posarem amb aigua , herbes i sal i el procés serà més lent. Però caldrà també que et paris a mirar-ho i a gaudir-ho.
La vida és això.
Amb tot passa igual, em semblava que vaig depilar-me abans d'ahir, i aquest matí em miro les cames i ...Ahhhhh!
Conya apart, però és el que ja s'ha dit més amunt., què hi farem! ;-P
Ja pots anar a collir sajolida per tenir-la apunt si vols fer unes bones arbequines. :-)
Més olives i menys treballar!
Deixa-les que es facin grans que jo me les cruspiré... sóc molt i molt fan de les olives, de tots els tipus, tamanys, colors, olors i gustos!
el temps m'ha tornat a passar volant... quant de temps des que vaig escriure aquest apunt. i fins ara no m'he decidit a respondre els comentaris.
avui he tornat a mirar les olives i m'han tornat a sorprendre.
Publica un comentari a l'entrada