poso la tele i en la primera onada de zaping em trobo cara a cara amb la segona peli de star trek: la ira de khan. i em quedo enganxada mirant-la. me la se bastant de memòria però m’agrada tornar-la a veure. quan arriba el moment més emocionant: el capità kirk s’adona que el senyor spock s’està morint, per tal de salvar la nau enterprise. the needs of the many outweigh the needs of the few, ... or the one. i mentre estic esperant les declaracions de tota la tripulació en el funeral, que són molt emocionants, ... llavors va i se’m tira al damunt i m’abraça. em fa una abraçada de les de veritat, amb ganes, amb força. és la primera vegada que es decideix, i jo m’emociono molt. em sap greu perdre’m un tros de peli, però la veritat és que en aquest moment l’emoció de la vida supera la del cine. i no me la vull perdre per res.
6 comentaris:
i tant..la peli ja la podras veure un altre dia
i qui es perderia una abraçada aixiss??
jo..t'en deixo un altre
Ooooh, què xulo, Kika!!!!!!!!
Moments així no tenen preu; fins i tot jo m'he emocionat.
La vida és una escena rodada en directe. Així que a per ella!
Al carall la peli. Seguirà allà per tal que la puguis veure mil vegades més.
una abraçada supera mil pel·lícules!!!
i tant si va valdre la pena la interrupció... encara que fos en el moment més apassionant de la peli!
Publica un comentari a l'entrada