space: the final frontier. these are the voyages of the starship enterprise. its continuing mission: to explore strange new worlds, to seek out new life and new civilizations, to boldly go where no one has gone before
dijous, d’agost 25, 2011
stardate: quina feinada!
m’he adonat que faci el que faci, o bé fa bé a algú o bé fa mal a algú. no hi ha res que faci que sigui neutral.
em sembla que és el mateix que deia aquell: o bé ets part del problema o bé ets part de la solució.
però sigui com sigui, potser deixem de mirar pels altres de tant en tant i intentem evitar prendre mal nosaltres, no? T'ho dic des de l'hospital, amb una infecció al ronyó, havent estat d'excursió (amb febre i trobant-me fatal) per no disgustar els amics que m'hi duien...
I estic aquí endollada, amb mètodes medievals que indignarien el doctor McCoy...
La neutralitat no existeix i segur que tampoc ens agradaria gens. Potser el fer de cadascú, més que fer "bé" o "fer mal", pren camins diferents. Potser també és el compromís que prenem amb qui ens importa, i ja només per això, val la pena. Una abraçada, kika.
Ser neutral en tot i tota la vida és de covards o de gent de poca fe. Tard o d'hora t'has de mullar, en un sentit o en un altre, i quan et mulles ja se sap, sempre acabes esquitxant algú.
12 comentaris:
I ja és això. Existeixes.
Ja ho pots ben dir, com deia la meva àvia: "mal si fas, mal si no fas!"
...i sempre et queda la possibilitat de provar amb "la compensació",...però això també porta una feinada, i no sempre s'endevina...
Mai res pot ser neutral, potser l'assenyat és intentar buscar el més just, xò tot i així, és ben difícil.
La meva àvia també deia això que diu l'À! (serà la mateixa àvia? ;)
No t'hi capfiquis gaire, c'est comme ça.
Fes allò que creguis/pensis/sentis que és millor; triïs el que triïs, sempre hi haurà algú que no hi estarà d'acord.
És el que passa quan es pensa en els altres i sempre acabes sent tu qui s'ho passa pitjor.
jejeje, m'has fet riure i pensar
però sigui com sigui, potser deixem de mirar pels altres de tant en tant i intentem evitar prendre mal nosaltres, no? T'ho dic des de l'hospital, amb una infecció al ronyó, havent estat d'excursió (amb febre i trobant-me fatal) per no disgustar els amics que m'hi duien...
I estic aquí endollada, amb mètodes medievals que indignarien el doctor McCoy...
La neutralitat no existeix i segur que tampoc ens agradaria gens.
Potser el fer de cadascú, més que fer "bé" o "fer mal", pren camins diferents. Potser també és el compromís que prenem amb qui ens importa, i ja només per això, val la pena.
Una abraçada, kika.
Ser neutral en tot i tota la vida és de covards o de gent de poca fe. Tard o d'hora t'has de mullar, en un sentit o en un altre, i quan et mulles ja se sap, sempre acabes esquitxant algú.
Encara tens un 50% de positiu, mira-t'ho així! :)
Darrerament, tinc la sensació que no n'encerto ni una jo... hahaha
Petons!
Ferran, no crec que sigui la mateixa, després de mirar-me el teu "perfil", però està clar que teniem àvies molt sàvies ;-)
Quina sort!
però això d'haver de triar sempre cansa, no? és molta feina. i total per no tenir mai la seguretat de que l'encertes...
elfreelang, espero que ja t'hagis recuperat del tot. una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada