dimecres, de juliol 27, 2011

stardate: sabates d’estiu



decideixo posar-me aquelles sabates d’estiu amb les que per força he de caminar a poc a poc. si intento anar depressa tinc la sensació que em marxen dels peus. els dits dels peus comencen a moures de maneres incontrolades intentant mantenir les sabates al lloc on han de ser.

és una altra estratègia que faig servir per intentar frenar el ritme frenétic que he portat durant tot aquest any. i és que tinc la impressió que aquest any ha estat molt complicat. masses coses passant alhora. algunes triades, altres imposades. la combinació ha superat totes les previsions i totes les mitges que puc recordar.

i ara vull frenar. intentar agafar un ritme més suau, més portable. de manera que no hagi de tornar a tenir aquesta sensació de necessitar un fre, de necessitar vacances.

no és que no m’agradin les vacances. m’agraden i molt! no voldria haver de fer altra cosa. però prefereixo que quan arribin em trobin a punt per a gaudir-les. i aquest any això no passa.

els dies, setmanes!, d’aturada del blog també responen a aquest intent de frenada. i potser hi ha altres raons. però de moment hi he tornat i espero que això sigui una senyal de que totes les raons de l’aturada s’estan esvaint.

10 comentaris:

fanal blau ha dit...

Si s'estan esvaint les raons de l'aturada...bon senyal. Ni que sigui mica a mica, que puguis anar recuperant la sensació de caminar a un pas agradable.

Una abraçada, kika.

Garbí24 ha dit...

pensa que frenar de cop tampoc es bo.....a poc a poc!!!!

Clidice ha dit...

Estem una mica en el mateix estadi accelerat. Provaré la teva estratègia, malgrat que, ara mateix, encara necessito el calçat esportiu per córrer. Espero saber frenar sola i que res de mal em freni. Que tinguis uns bons dies :)

Anònim ha dit...

Ben tornada, descalça o amb sabates, d'hivern o d'estiu!

Elfreelang ha dit...

Benvinguda de nou! si això tal com dius representa una millora...em caldria posar-me també unes sabates que em frenin...per diverses raons aquest any per a mi també ha estat un any molt feixuc...bon estiu! bona represa de ritme lent!

Joana ha dit...

Em fa l'efecte que per tothom aquest any ha estat feixuc i dur. Caldrà prendre's bé les vacances i imposar un ritme adequat, però tampoc cal fer-se mal als peus, que no és bo anar mal calçat!

El porquet ha dit...

Podríem dir que és l'anomenada fase de descompressió. Es necessita aturar-ho tot de cop per, després, poc a poc, anar recuperant el bo i millor del que també hi havia quan la compressió era total.

Pel que sembla, el blog era una de les bones!

Joan ha dit...

Sortir del warp drive té aquestes coses, que veus com les estrelles s'allargassen en línia discontínua, i a poc a poc van tornant a ser puntets a l'horitzó.

Velocitat de creuer, si us plau.

mar ha dit...

després d'un any així de complicat com expliques, et convé repòs... descalça't i atura't!
posar els peus enlaire també és una bona manera d'aturar la marxa...

kika ha dit...

al final el blog no l'he aturat completament, encara que hagi seguit un ritme més lent durant l'estiu... i encara que hagi mandrejat responent comentaris fins avui!