m’estaven explicant com és la casa que es volen comprar: on és, quant val, les reformes que hi faran, la hipoteca. estan molt il·lusionats amb la nova casa. i llavors a mi no se m’acud altra cosa que dir:
ja sé que això no és un comentari gaire encertat, però no hi puc fer més: després de les vostres experiències prèvies no us fa res tornar a engegar el negoci d’una hipoteca conjunta?
tothom ha estat d’acord amb mi que era un comentari no gaire encertat. i sembla ser que tothom ha estat d’acord en canviar la conversa cap a una altra banda.
estan molt enamorats. i potser per això no poden ni imaginar-se estar enfadats l’un amb l’altre. però els dos han estat casats abans. els dos han tingut hipoteques anteriors que en el moment del divorci han estat un gran problema.
fa uns anys, tots erem principiants en temes de divorcis. i alguns problemes ens podien agafar per sorpresa. però hauriem de fer servir l’experiència pròpia i la del voltant per protegir-nos.
si el casament és un contracte, fem-ho bé. fem un contracte quan estem de bones que ens serveixi per evitar problemes quan estem de males. a mi això em sembla lògic, obvi. i volia compartir-ho amb ells. de molt bon rollo perquè els considero molt amics meus. però no hi he estat a temps.
13 comentaris:
Doncs Kika, segons el meu punt de vista, tens tota la raó del món! Però tota!
No sé si era el millor moment per a dir-ho, potser era millor agafar-los a part, a cada un per banda, no ho sé. Però pel que expliques això té pinta que pot acabar força malament.
Potser sóc molt pessimista, però he vist històries tan complicades i rocambolesques que no puc pensar altra cosa.
Així i tot, són els teus amics i és la seva vida. Així que s'ha d'acceptar, i si arriben els mals moments donar-los suport (i alguna clatellada també)
si la cosa ha d'anar bé hi anirà......si no tot el que es fa es pot desfer. Jo estic en segones núpcies i amb segona hipoteca i la veritat es que ni hi penso....senzillament sóc feliç
jo també crec que tens raó... no és ser pessimista; simplement és no confondre l'amor amb d'altres coses, crec.
De bon rotllo... Si algun dia vaig en un avió amb problemes, espero que no estiguis aprop fent comentaris d'aquest estil !!!
:P
Jo només hi veig una alternativa: hipotecar-se per dues cases. No sé si és viable, no ens expliques la situació econòmica.
Tal com són les coses, em sembla pràctic ser pràctic. Amor? tot el que calgui, tant com previsió ;)
N'hi ha que no n'aprenen mai, ni tampoc a ser prudents.
Seria el més assenyat i més veient el que passa al voltant. Sovint la lògica no serveix en aquests casos.
Això passa per confondre amor i matrimoni, una cosa que mai havia anat del bracet fins fa pocs anys. Per això la gent es descuida de fer capitulacions matrimonials i després passa el que passa. Si no es té res no cal, però si es vol tenir patrimoni val més escriure-ho tot d'entrada. No entenc quin problema té la gent amb el lloguer, caxis.
En una societat normalitzada seria una mena d'assegurança de vida. La té quasi tothom, i no pas perquè vulguin morir-se, oi?
Ara, també és fred, i s'allunya d'aquella il·lusió un tant cega que representa l'amor.
Al final, només és ser pràctic avui per no tenir problemes demà. Però si aquest demà és dubtós, potser no és tant greu oblidar-se'n avui i demà, si cal, encarar un problema una mica més greu. Ja no vindrà d'aquí.
porquet, jo ho vaig fer amb la intenció d'ajudar, i me n'alegro de trobar més gent que pensa així per aquí... perquè entre divorciats, es veu que no se'n pot ni parlar!
garbi, me n'alegro molt, i espero que et duri! :-)
Epolenep, de fet quan s'està de bones s'ha d'aprofitar la generositat mútua per assegurar que qualsevol final sigui bo!
Carquinyol, seràs...!!! :-)
no tenen cap problema!!! precisament per això els aniria bé pensar-ho! :-)
pere, vols dir mitja i mitja? i el pis a mitges? no en tinc ni idea de quina és la millor solució, però entenc que algú que acaba de sobreviure un divorci amb hipoteca conjunta pot valorar millor la situació i segur que pot trobar la millor solució!
Ferran, deu ser que jo sóc massa pràctica! o pràctica i prou! ai! :-)
À, si, suposo que la idea aquí és la prudència...
Joana, la lògica no funciona quan s'està enamorat, no? deu ser per això.
Clidice, doncs si. dir a cada cosa pel seu nom, i anar a lo pràctic! :-)
Joan, precisament quan el demà és dubtós és quan no convé oblidar-lo. però estant enamorats és veu un demà claríssim,i llavors és fàcil oblidar-lo!
no, no, vull dir dos pisos :-)
pere, vols dir que no visquin junts, no? ja... és uan solució, que evita els problesm però tambéle divertiment, imagino...
Publica un comentari a l'entrada