tinc la sensació de que m’he passat la vida buscant una bona estratègia per viure. i tinc la impressió que, encara que no hagi trobat una estratègia òptima, he anat millorant. i vaig fent.
intentant separar allò que depén de mi del que no depén de mi. no deixant de fer allò que trobo que és bo quan depén de mi. acceptant el que no depén de mi. procurar no fer-me mal i sobretot: procurar no sentir el mal que em puguin fer.
i ja està. crec. la resta és fullaraca. no serveix per res.
8 comentaris:
Una molt bona estratègia, en el meu cas afegiria 'evitar fer mal als altres sempre que sigui possible'
Doncs jo crec que és una estratègia humil i molt encertada.
Enhorabona doncs, si la conclusió final personal és que millores i vas fent. Podem demanar alguna cosa més que seguir aprenent i millorant?
per ser feliços hem de caminar sempre a prop del precipici...amb la certesa de que quan caiem......ho fem al costat bo.
La felicitat és un estat que s'escampa en cercles concèntrics, tot comença en una mateixa :)
Em sembla que la vida és fer el camí que expliques, Kika; exactament aquest.
A mi també m'agrada aquest camí, ja és ben bé això, ja!
A mi també em sembla que va per aquí la cosa i així miro de fer-ho.. :P
Carquinyol, normalment amb al intenció de fer mal als altres no et fas bé a tu mateix, per això ja queda automàticament descomptat. fer mal sense intenció... això passa sense voler...
porquet, no. per això estic contenta del que tinc. i no emc al res més i no vull res més.
garbi, sí, ho dius molt bé. i és només aquesta certesa la que ens permet viure amb tranquil·litat.
Clidice, i existeix encara que no vagi gaire més enllà.
Ferran, i a la porra tota la resta? sí? :-)
Carme, me n'alegro. com més en siguem més confiança en que l'encertem :-)
Rita, bé, bé. però no et sens mai presionada per fer s'altra manera? a vegades no és fàcil fer sempre així. no està ben vist!
Publica un comentari a l'entrada