tenia tres grans problemes. eren coses que em feien patir perquè no sabia què fer. no sabia si hi podia fer alguna cosa per col·laborar en la sol·lució, o si no hi podia fer res i només havia de deixar que el temps anés passant. per això patia.
vaig fer una llista dels meus tres problemes. sí. això meu de les llistes és una mica patològic, ho reconec. aquesta llista només em servia per recordar-me que hi havia tres grans qüestions a la meva vida que no sabia respondre. què podia fer en cada un dels tres casos? hi podia fer alguna cosa relevant? o només havia d’esperar?
amb el temps em vaig anar decantant cap a la segona alternativa. potser per no haver fet res fins aleshores (mentre lidiava amb el dilema) vaig acabar convençuda de que no calia fer res, o ben poc, perquè jo no podria canviar res. i això em va permetre viure amb una certa tranquil·litat mentre els tres problemes van perdurar.
el temps ha anat passant i dos dels problemes s’han esvaït, han desaparegut. ja no hi són i per això els he esborrat de la llista. ara a la llista només n’hi queda un de problema. de fet ja no tinc llista. ara ja no em cal (menys mal! sinó hauria d’anar directe al psiquatre!) però el problema que persisteix s’està fent gran. molt gran. o al menys jo el sento així.
el que em fa patir segueix sent el decidir si hi puc fer alguna cosa per sol·ucionar-ho. què hi puc fer? només esperar? és el mateix problema d’abans. la paradoxa és que abans aquest problema el vivia multiplicat per 3 i el patia menys que ara que és un sol. coses estranyes que té la vida.
7 comentaris:
Diuen que fer i actuar és el que cal.
Jo mai he acabat d'estar convençut que el fer i actuar sigui la clau mestre que soluciona tots els problemes, siguin de la natura que siguin.
Doncs, està bé, ara només et cal pensar en un problema, si que fa, que tot el temps el dediquis a un sol problema i sembli més gran que no pas és. Potser, així es soluciona o s'esvaeix.
Mira la part positiva. M'ha encantat com amb aquesta racionalització dels problemes, mentre feies tot això, dos d'ells ja s'han esvaït. Això és positiu.
Treu una mica d'energia, d'exemple, d'influència o de bones vibracions de les resolucions d'aquests dos problemes i potser t'ajudaran en el tercer.
Ànims i una abraçada ben grossa!
t'entenc moltíssim!!! només se m'acut dir-te que posposant el posar a solucionar o pensar-hi, no s'acaba arreclant necessàriament. Però si no saps per on tirar, millor anar-hi rumiant.
complicat, ho entenc.
molts ànims i endavant!!
òscar, jo tampoc, però la qüestió és: ens hauríem de deixar convèncer?
Joana, segur que al final es soluciona o s'esvaeix, però costa decidir què es fa mentrestant!
porquet, gràcies. ho provaré. deixaré que la mare naturalesa vagi fent ... deu voler dir que crec més en ella que en mi mateixa :-)
rits, gràcies. el fotut és que mentre dura la incertesa es pateix una mica ... però millor tenir paciència!
Passa la llista per la Plaça Sant Jaume, que m'han dit que apliquen retallades arreu.
Joan, :-D
Publica un comentari a l'entrada