dissabte, de maig 21, 2011

stardate: anada i tornada




quan la vaig veure vaig pensar que m’agradaria molt anar-hi. quan li ho vaig comentar em va dir: vols que t’hi convidin? i vaig dir que sí. al cap de poc temps m’arribava la invitació i jo contenta com un gínjol vaig acceptar-la.

encara faltaven mesos per anar-hi, i em feia molt il·lusió pensar-hi. però la vida va donant voltes i quan s’acostava el dia les coses es van anar complicant. es van complicar tant que el dia abans de marxar pensava que hagués donat el que fos per no haver d’anar-hi. tenia masses coses pendents, tenia masses compromisos, ...

ara ja és quasi bé hora de tornar i me n’alegro molt d’haver vingut. ha estat com un viatge a un altre planeta. per uns dies he viscut en una altra realitat i m’he oblidat quasi del tot de la ‘meva vida normal.’ ara que em preparo pel viatge de tornada, ja la començo a tenir present de nou.

i quan arribi a la ‘meva vida normal,’ potser recordaré penjar l’entrevista aquella, o potser no ... ja ho anirem veient!

6 comentaris:

òscar ha dit...

Descansar uns dies de la vida normal fa que la vida normal sembli menys poc normal.

Mireia ha dit...

La vida normal només ho és en aparença.

garbi24 ha dit...

si les grans coses ens les prenem com una cosa normal.....no hi ha res extraordinari. La manera es que tot sigui extraordinari per aprofitar el màxim tot el que fem

Joana ha dit...

El lloc pinta xulo! Tot pot ser normal o no!

Joan ha dit...

Va, i què és "normal"?

Apa, benvinguda de nou a la terra.

kika ha dit...

òscar, potser veure-la amb un matís diferent ajuda i tot! :-)

Mireia, quanta raó! sí senyora!

garbi, fer que allò normal sigui exraordinari i que allò extraordinari sigui normal. quina feinada!

Joana, estaria bé convertir-lo en normal :-)

Joan, gràcies per al benvinguda... crec que he tornat... però no estic segura de que això sigui la terra! :-D