ens vam trobar per sorpresa, sense haver-ho organitzat, ni previst. i de seguida et vas posar a parlar.
m’explicaves el que ja havieu preparat i el que quedava per fer, algunes alternatives que es podien considerar, els riscos que havíem de tenir en compte, que ens hauríem de trobar per acabar el que falta, ...
i jo mentre t’escoltava em mirava el teu cos, i pensava en la forma de la teva silueta, en la camisa que portaves, en com et veuries per sota, en com t’havies retallat la barba, en com t’havies pentinat, ...
però vaig seguir tota la conversa, eh?
vaja, jo penso que no em vaig perdre res!
9 comentaris:
ai, com t'entenc...ai. i segur que no et vas perdre res, al contrari...
Aigua passada ja és al mar i no val la pena mirar de banyar-s'hi!
Guaita com ara, en època de desgel, baixen els rius curulls de noves i fresques aigües!
jo crec que amb una mirada així... es segueix molt millor la conversa i tot el que hi ha al darrera i no es veu...
;)
(i a més a més ho devia notar...?)
Hi ha mirades que traspassen l´espai i el temps, Kika.
Quina sort que tenim de poder fer més de dues coses a la vegada...
Segur que no et vas perdre res del que t'interessava. Si hi havia res més...
Som els homes els que només podem estar per una cosa...
*Sànset*
una bona repassada.....ai, volia dir conversa
Epolenep, un intercanvi més profund :-)
porquet, que te m'has tornar poeta? o sempre ho ha estat? :-)
mar, creus que ajuda a estar concentrada? :-D
Pais secret, o al menys podem tenir la sensació de que estem fent dues coses 'bé' alhora :-)
Joan, tens tota la raó... aquest és el motiu de la meva satisfacció ;-)
Sànset, no domineu en tot, no ...
garbi, sí, sí, exactament :-D
Està bé això de deixar fer el ulls, que segueixin el seu instint,... Cal també alegrar la vista!!
Publica un comentari a l'entrada