preparava la maleta per una setmana de vacances tranquil·les i vaig triar un llibre per emportar-me. només un per si hi havia moments per la lectura. no en necesitava més perquè esperava moltes esotnes de convivència.
i així va ser. pel viatge em vaig comprar una revista i el diari (de diumenge amb recopilació del 2010) i no me’ls vaig acabar. hi va haver alguna estoneta per la lectura però just per acabar el diari i la revista.
perl viatge de tornada vaig començar el llibre. a l’arribar em pregunten si vam tenir bon temps durant el viatge i no ho sé. no vaig poder treure el cap de les pàgines que estava llegint. sort que no el vaig començar abans, sinó hauria posat en perill la convivència tan desitjada.
des de bon començament narra amb una gran soltura una situació que jo he viscut. tan semblant a la meva, tan ben escrita, tan ben dibuixats els personatges, tanta psicologia darrera cada acció, cada pensament, tan ... que tinc la impressió que llegint-l’ho estic aprenent sobre la meva propia vida.
estic impacient per saber com acaba, tot i que, sé que:
si s’acaba bé em convenceré de que vaig pel bon camí, i de que la meva experiència acabarà tan exitosa com la del llibre.
si s’acaba malament em convenceré de que en el fons hi ha algunes diferències entre la història del llibre i la meva, i que segur que jo aconsegueixo que la meva sigui un èxit.
una vegada més, wishful thinking!
11 comentaris:
sort que rares salvar la convivència....si acaba bé t'hi reflexes, si acaba malament...que només sigui un gran llibre
Hi ha veritats universals i realitats privades úniques. O potser era a l'inrevés?
i es diu el pecat però no el pecador?
m'has deixat ben encuriosida...
celebro que gaudissis tant de la lectura... aquestes estones són màgiques ja que ens traslladen a altres móns que ens ve de gust de visitar...(o ens acosten encara més a la realitat... mai se sap...)
i ens diràs com acaba?
;)
petons bonica!
quin mistero de llibre!
Segur que acaba bé com segur que tu vas per bon camí també!
I no ens diràs quin llibre és? Quin misteri! ;-)
Petons, maca!
Trobo genials les teves conclusions!
Estic impacient perquè ens diguis com acaba :-)
Ei sí! Ara ens hem quedat amb la intriga! ;P
i el títol del llibre? m'has deixat intrigada!
Això que expliques Kika em va passar un cop...em vaig sentir tant, però tant, identificada amb la protagonista, jo feia el mateix que ella i rebia el mateix que ella, vaig plorar molt i molt veient el que em passava escrit en aquell llibre, però em va anar bé!
garbi, de moment el llibre encara es pot considerar gran... encara no l'he acabat!
Joan, tot depen del detall amb el que es mirin les coses :)
mar, encara en gaudeixo, i encara no sé com s'acabarà...ja ho explicaré... el títol? potser :)
Joana, molt misteriós! he, he,
Rita, encara no he decidit si desvetllaré el títol... suposo que depen de com s'acabi :)
Pilar, doncs espero poder-te satisfer aviat! :)
DooMMasteR, no durarà gaire :)
Elfreelang, aviat, aviat, ... potser :)
Isabel, m'encantaria que em passés això! de moment encara no m'ha passat, però tinc mig llibre pel davant!
El més important és que la teva història acabi bé. Espero que així sigui.
Publica un comentari a l'entrada