dimecres, de gener 05, 2011

stardate: un altre any



les trobades familiars de les festes de nadal es converteixen en una rutina. trobar-se per fer cagar el tió, pel dinar de nadal, pel dinar de sant esteve, per cap d’any, per reis, ... i segons com encara s’hi colen altres dies entre mig.

durant un temps el grup familiar va anar creixent. això era quan de tant en tant arribaven noves canalles. des de fa uns anys que el grup familiar es va reduint. els grans han anat partint i cada any en som menys.

el dia de reis és quan més es notarà. era una festa grossa quan la canalla era petita i la familia gran. ara la canalla cada cop és més gran i la familia cada cop més petita. a esperar els reis només hi quedaran els incondicionals.

12 comentaris:

DooMMasteR ha dit...

Completament d'acord. Acaba sent rutinari. Sort d'aquests dies que s'afegeixen al calendari, com el dia 27 ;-)

Kika! Que et veig una mica melancòlica aquests dies! Anims dona! On ha anat el teu somriure? :-)

Petooonss!

Agnès Setrill ha dit...

La part bona:

Pensa que mentre els que comencen a fer-se grans no en portin de nous, tu segueixes sent molt jove! ...

Clidice ha dit...

Suposo que és perquè he vist la possibilitat de perdre més d'un de la família que, aquest any, he gaudit molt dels àpats familiars. Demà la sogra fa 90 anys, estarà bé celebrar-ho. I és que aquestes són il·lusions que van i vénen, no cal patir-hi gaire :)

Joan ha dit...

És un tema cíclic. Ben aviat aquells menuts estaran en edat de portar descendència i tornarà a augmentar la xifra. I anar fent.

Bons desitjos!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Al l'inrevés de nadal... Jo espero en candeletes aquest dia de reis. Les meves filles ja hauran tornat i serà tota una altra cosa: visca un món ple de nens i nenes, rialles i crits!

garbi24 ha dit...

cal posar-hi remei i fer-ne venir de petits...per no perdre tradició

Joana ha dit...

Ja està, ja s'ha acabat. Tots cansats i sense poder més. És normal, el primer any que falta algú es nota.

Filadora ha dit...

Doncs un brindis pels incondicionals coi! que també es mereixen festa i gatzara!
Patonets!

kika ha dit...

DooMMasteR, si, noi, potser és un clàssic, però aquests dies es troben a faltar les persones que van marxant...

Agnès, ai! que poc que falta!!! :-D

Clidice, doncs jo fa uns anys que ho vaig veient ... i preveient!

Joan, és clar que és llei de vida. però aquests dies es nota molt!

Eulàlia, un familia gran per a celebrar l'arribada dels reis! desitjo que et duri molt temps! :)

garbi, home! no tindrem crios només per celebrar els reis, no? :-D

Joana, i el segon, i el tercer, i... si, ara ja ha passat tot! :)

Filadora, i s'ho van passar la mar de bé! que els reis són xulos! :)

el paseante ha dit...

Jo encara tinc els nebots petits i els pares prou joves. I els Reis són els Reis. Però suposo que un dia pensaré com tu. Encara no toca.

kika ha dit...

paseante, i tu uns missatges més avall em deies noieta a mi! com pot ser? :)

el paseante ha dit...

A veure, la meva germana va tenir el primer fill quan ja tenia una edat (el segon és adoptat). Per això encara són petits. I els pares tenen els seus anys, però estan força bé. Avui en dia, la vellesa no és com abans.