des del primer moment vaig saber què volia. ha passat el temps ... i t’ho he anat dient. potser a vegades precipitadament, potser a vegades impetuosament, potser a vegades sense gaire ordre. te n’he fet llistes.
m’hauria agradat que hagués estat en un contexte de conversa però això no ho he aconseguit mai. segurament aleshores les opcions s’haurien ampliat, i tot hauria estat envoltat d’alegries.
en canvi de resposta només hi he trobat silenci i paraules que demanen silenci.
des del primer moment he intentat respectar els teus desitjos. per això avui et felicito en silenci.
14 comentaris:
Dispensa'm eh, però, s'ho mereix? Et mereix?
Bon dia i bon any, kika!!!
Coi, anava a fer un comentari en silenci, però no fa per mi ^^.
Què caram, el silenci també és un mètode de comunicació. Difícil pel receptor, és clar. O pels lectors de blocs que miren de destriar les paraules entre el silenci quan les omisions són més importants que les presències ...
Aquest silenci ens parla i s'ha d'escoltar com la música.
Salut!!!
el silenci sovint arriba molt endins..
que tinguis un any feliç!
El Joan m'ha aixafat el gag...
*Sànset*
un mal company el silenci.....tot i que de vegades val més el que es calla que el que es diu. Bon 2011, i amb molta xerrera
i una mica de canvi? pssss ja callo...
Rita, no et sembla gaire normal això, eh? no m'estranya! :-)
Joan, el silenci fa el seu paper... clar... no se li pot negar! :-)
montse, ballant? :-)
lolita, potser, però no crec que ara sigui el cas!
Sànset, vaja... havies de matinar mes! :-)
garbi, hi ha d'haver moments per tot :-)
Elfreelang, no se si t'entenc, però crec que hi estic d'acord! :-)
()
El meu silenci diu clarament (i de l'únic que pots estar segura) i ni així, que t'he llegit el post.
No m'agraden els silencis!!!
Poden portar tantes suposicions, tantes incerteses...!
A vegades un silenci pot equivaler a mil paraules. Ara bé, en la majoria de contextos cal parlar. Què ha passat?!
de vegades els silencis ho diuen tot...
tu tens la paraula... no deixis que et facin callar si no ho vols...
petons bonica!
i una abraçada silenciosa però plena d'energia!
I els teus desitjos què demanen: silenci o paraules?
Patonets!
Agnès, quan amaguen explicacions tampoc m'agraden els silencis!
Albert, tens raó. diferents silencis poden voler dir coses diferents, sempre difícils de ser interpretades!
Ricardo, igualment!
mar, no em fan callar, però deurà arribar un moment en el que jo voldré callar...
Filadora, moltes paraules, totes les paraules!
Publica un comentari a l'entrada