m’ha arribat una altra multa per excés de velocitat. i m’ha fet pensar. de fet, ja hi hagués hagut de pensar abans, quan fa uns mesos me’n van arribar dues de bastant seguides.
nena, t’ha arribat una còpia d’aquella multa. la miro bé. no, mare, és una multa nova. és una multa nova per la mateixa raó, al mateix lloc, les mateixes quantitats, però un dia diferent.
està clar que feia massa poc cas de la localització dels radars. i sobretot no feia gens de cas a les raons per les quals anava tant depressa.
finalment hi he pensat una mica. anant depressa gasto molta benzina i és un gran risc per mi i pels altres cotxes. però sobretot, que faig amb el temps que estalvio? canviaria res si arribés una mica més tard?
i he decidit fer l’experiment de no córrer. passar d’anar avançant a tots els cotxes que anava trobant a posar-me al carril de la dreta i veure com tots els altres cotxes m’avancen. fixo la velocitat a cent i tardo uns vint minuts més en arribar.
m’adono que el viatge és més relaxat (en algún moment potser massa relaxat!) i arribo menys cansada. i quan arribo la vida continua sense que trobi a faltar aquells vint minuts.
13 comentaris:
Clar que sí, Kika. No val la pena córrer tant.
Mira, aquest post podria anar bé per calmar els ànims de certs animals que veig de tant en tant al Maresme!
Jo també porto un limitador de velocitat al meu automòbil: a partir dels 110 km/h tot vibra i el fimbreig disuadeix de superar aquella velocitat.
Les càmares estan totes senyalitzades, només cal que apartir del senyal afluixis a la velocitat que t'indicant. Es molt divertit veure quan et fan llums, el deixes passa i es dispara el flash de la càmera....
No només corro a peu! Hehehehe
No, de debò, molt em semblen vint minuts però ben pensat, guanyaràs temps. O t'has parat a pensar el temps que perdries amb una simple topada petita d'aquelles de tot just trencar els fars?
La velocitat a les curses i als circuits. A la carretera el primer és la seguretat. Què coi.
reconec que havia corregut molt per les carreteres, però ara finalment he posat el fre i faig el que s'ha de fer...això si, sense cap multa encara
Precaució abans de tot!!
Per el teu propi bé i el dels altres!
No sé conduir amb el limitador de velocitat, em fa no sé que, perdo atenció en la conducció. Jo afluixo quan arribo al radar. En les carreteres habituals, que ja saps on són no hi ha problema, el quid rau quan posen de mòbils, o els cotxes amagats entre matolls del tal·lús. De vegades també penso en aixecar el peu i que el cotxe gasti menys i per tant contamini menys, però no ho aconsegueixo. Ben fet Kika!
Tu t'ho has dit tot ;) quan havia de treballar lluny de casa aprofitava l'estona "de més" del cotxe per desconnectar, escoltar la ràdio ... era el meu "pati d'escola" allò :)
Vint minuts de menys, però uns euros de més!
Fa dos anys vaig haber de fer el mateix raonament que fas tu avui. I pels mateixos motius que tu...
*Sànset*
DooMMasteR, és que n'hi ha cada un... no sé que ha de passar per quedar-ne convençut... hi hauré de pensar :)
Martell, hi ha limitadors naturals :)
Aris, tu has vist els senyals de les càmeres? jo dec anar molt despistada!
Joan, ostres noi, pensar en un accident... més m'estimo no pensar-hi en això. m'esgarrifa!
garbi, doncs segueixo les teves passes, però amb multes incorporades :)
consuelo, si, si!
Joana, s'ha de fer un esforç per estar alerta, però va bé!
Clidice, i pensar en idees pel blog. és allí on les penso quasi totes :)
Veí, i més tranquil·litat!
Sànset, em portes avantage :)
Com som els humans, eh? Fins que no ens toquen la butxaca... Celebro que hagis canviat.
paseante, això va ser un punt, però la raó principal és aturar-te a pensar perquè fas la coses d'una certa manera, i preguntar-te si això et satisfà...
Publica un comentari a l'entrada